El Pla de nacionalització de Catalunya que l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, va posar sobre la taula del seu consell executiu el 1990 comptava amb un nucli dur d’una vintena de persones i un llistat de 84 persones, anomenades agents actuants, per inocular-lo a tots els sectors socials. EL TRIANGLE ha tingut accés a l’original d’aquest document, que porta data del 10 d’agost del 1990 i que consta de 33 pàgines i dos annexos. En el segon annex, que reproduïm en aquesta informació, hi figura la llista d’aquests 84 agents actuants.

En aquesta relació d’agents actuants s’hi pot constatar que molts eren articulistes i col·laboradors del diari de capçalera del nacionalisme de l’època, l’Avui, però alhora hi ha una presència elevada de capellans, així com tots els membres de la Fundació ACTA, acabada de fundar per un grup de joves intel·lectuals inspirats per Max Cahner.

En la llista dels 84 noms hi trobem des de les persones que intel·lectualment són admirades per Pujol, als joves d’ACTA que opinaven a l’Avui, així com d’altres articulistes del diari de capçalera del pujolisme (també algun de La Vanguardia de l’època) i col·laboradors de programes de Catalunya Ràdio, com els traspassats Jordi Vendrell i Ramon Barnils o l’escriptor Quim Monzó.

Dels 84 noms de la llista que publica EL TRIANGLE, 11 segueixen opinant habitualment als mitjans de comunicació i gairebé tots són o han estat, en els últims anys, propagandistes del procés independentista: Salvador Cardús, Àngel Castiñeira, Joan B. Culla, Josep Gifreu, Agustí Pons, Joan Rigol, Vicenç Villatoro, Franscesc-Marc Álvaro, Oriol Pi de Cabanyes, Pilar Rahola i Xavier Bru de Sala. La coincidència de la majoria d’aquests noms era que formaven part d’ACTA.

Entre els 84 noms del llistat preparat per incidir en l’univers mediàtic també hi trobem des d’amics personals de Jordi Pujol (Joan Triadú, Albert Manent, Joan Carrera i el seu cunyat Francesc Cabana) a intel·lectuals pujolistes de primera hora. També hi ha Max Canher, Joaquim Triadú, Francesc Sanuy, Vicenç Oller, Joaquim Ferrer i Joan Rigol, tots ells consellers amb Pujol, així com el diputat i senador Josep Varela.

Però també s’hi troben noms com el capellà Josep Maria Ballarín (amb especial influència sobre els joves convergents), els periodistes Josep Faulí o Manuel Ibáñez Escofet, l’exrector de la UPC Gabriel Ferrater, l’economista Joaquim Muns o els juristes Josep Maria Puig Salellas i Josep M. Puigjaner. A més, hi ha l’escriptor Baltasar Porcel, que era una de les ments preferides de Jordi Pujol, a qui va fer director de Destino quan va comprar la revista. Pilar Rahola va assumir la seva columna diària a La Vanguardia quan Porcel va morir.

Noms que grinyolen i absències remarcables
Curiosament, aquesta llista inclou agents actuants que, oficialment, no passaven per ser pujolistes, com Josep Maria Castellet, Josep Termes, Jordi Wagensberg o Juan Pujol, secretari de la patronal Foment del Treball. També grinyolen noms com els de l’escriptor Josep Maria Espinàs, del periodista Enric Tintoré o de l’ecòleg Ramon Folch

En canvi, hi ha absències que sobten, ja que la seva sintonia amb el Palau de la Generalitat i l’ideari pujolista era total i absoluta. És el cas, per exemple, del periodista Vicent Sanchis, actual director de TV3 i que en aquella època estava embarcat en el projecte del diari prenafetista El Observador. Tampoc apareixen en la llista altres destacats exponents mediàtics del pujolisme com Miquel Calçada (Mikimoto) o Enric Canals, exdirector de TV3. En la relació d’intel·lectuals mediàtics tampoc surt esmentat Marçal Sintes, que també formava part de la Fundació ACTA i que, amb posterioritat, arribaria a ser director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).