El 4 de maig del 1996, els 16 diputats que CiU havia aconseguit a les eleccions generals espanyoles celebrades dos mesos abans van votar a favor de la investidura de José María Aznar com a president del Govern. Els seus vots eren imprescindibles perquè el president del Partit Popular posés fi a 14 anys de governs socialistes. Quin va ser el peatge que va pagar Aznar per aconseguir aquests vots? EL TRIANGLE ho explica a partir d’un document elaborat per l’aleshores president de la Generalitat i de CiU, Jordi Pujol, el 18 de maig d’aquell any, al qual ha tingut accés. L’encapçala el text Conversa amb l’Aznar.

L’acord entre els negociadors de CiU i PP per facilitar la investidura d’Aznar es va tancar de forma definitiva en un sopar a l’Hotel Majestic, a Barcelona, el 28 d’abril, i els seus detalls van transcendir amb comptagotes. En el document que reproduïm en aquest article, Pujol en dona detalls clars i alguns d’ells desconeguts fins ara.

“Quedem que a partir de la setmana que ve en Molins parlarà amb en Rato dels 20.000 milions de pessetes per a competències específiques”, va escriure Pujol. Joaquim Molins havia substituït Miquel Roca com a portaveu del grup de diputats de CiU al Congrés i havia participat activament en les negociacions per assolir el Pacte del Majestic. Assenyala que d’aquestes competències específiques se n’havien exclòs les lingüístiques “perquè podien ser reclamades per altres comunitats, i que només hi varen quedar les presons i la policia”. A més, també apunta que “hem de reclamar el ràpid pagament dels 9.600 milions de Sanitat i dels dels desplaçats”. Entre un concepte i l’altre, el Pacte del Majestic reportaria uns 30.000 milions de pessetes. L’euro encara trigaria uns anys a implantar-se a Espanya.

És evident que Pujol tenia pressa perquè els acords amb el PP es concretessin i pogués exhibir les compensacions obtingudes a canvi de dur a La Moncloa un dirigent polític que havia mostrat la seva oposició al traspàs de competències a la Generalitat i que havia acusat Felipe González de fer concessions al nacionalisme català a canvi dels seus vots al Congrés dels Diputats. Ara Aznar feia el mateix que havia criticat i, fins i tot, va declarar que parlava català “en la intimitat”.

En aquesta Conversa amb l’Aznar es desvela que “vàrem quedar que ens posaríem d’acord pels nomenaments dels nous governadors, futurs subdelegats” i que “li recordo que el tema més important de tots, del tot primordial, és el del finançament. Recordo els punts principals de l’acord: absència de topalls, capacitat normativa en els quatre tributs cedits, etc.”. Aznar, segons Pujol, va demanar que els consellers de Sanitat i Presidència, Eduard Rius i Xavier Trias, es reunissin aviat amb el nou ministre de Sanitat, José Manuel Romay, “per analitzar la situació financera i les necessitats de Sanitat”

El president català va mostrar a l’espanyol la seva preocupació per les informacions sobre la voluntat del govern del PP de traspassar competències de les autonomies als ajuntaments, i li va dir que CiU s’hi oposaria. Aznar “va dir que no féssim cas d’aquestes declaracions”, segons Pujol. En aquesta ‘conversa’ també es va parlar de la supressió del servei militar obligatori, de “posar-se a treballar des de la setmana que ve en la Llei de reforma de l’administració general de l’Estat”, de la Llei de ports, presentar la Llei de costes abans d’un any, de traspassos en l’àmbit de Treball i del control del trànsit, i de deixar el debat sobre la reclamació d’“impostos especials” per a més endavant.

Pàg 4
Pàg 5