"Garantir l'ús del català en tots els rètols, indicadors, taulers d'anuncis, impresos, publicitat, documentació comercial..." i "promoure unes organitzacions patronals, econòmiques i sindicals catalanes" eren els dos objectius recollits pel Pla de nacionalització, proposat per Jordi Pujol al seu govern, l'any 1990, en l'apartat Món empresarial i professional. Així ho recull el document que publica EL TRIANGLE i que forma part del programa estratègic dissenyat per l'expresident de la Generalitat en l'horitzó del canvi de segle. Aquest Pla de nacionalització consta de 33 pàgines i dos annexos i el setmanari EL TRIANGLE, que n'ha aconseguit un original, l'està reproduint en les últimes edicions de la revista, atesa la seva gran rellevància històrica i política.

Per concretar la nacionalització del sector empresarial, professional i sindical, en aquest document es proposaven 16 activitats fonamentals, la primera de les quals era la "creació d'unitats d'assessorament lingüístic al si de les principals organitzacions empresarials i sindicals i la coordinació en un organisme que aplegui aquestes entitats per tal de facilitar la catalanització, amb especial èmfasi en l'actuació a nivell de quadres alts i intermedis". La segona d'aquestes activitats proposades era "incidir en les escoles de formació professional i de directius, per difondre l'esperit català entre els alumnes, futurs directius d'empreses".

Altres tasques a realitzar eren "aconseguir la catalanització dels gremis, del Foment del Treball Nacional, de la PIMEC, del Cercle d'Economia, de la Federació de Caixes d'Estalvis, dels col·legis professionals, de les Cambres de Comerç, etc.", i dels programes d'ESADE, IESE o EADA. També proposava exigir a les grans empreses espanyoles -com ara Renfe, Iberia o Telefónica- la seva "normalització lingüística i nacional".

Però més enllà d'estendre l'ús de la llengua catalana, aquest Pla de Nacionalització també contemplava un assalt, en clau política, a les principals organitzacions empresarials i financeres: "Disseny d'estratègia per tal d'optar als càrrecs directius de les institucions d'aquest àmbit", precisa el punt 9.2.10. En aquest sentit, propugna "incrementar la influència de la Generalitat en la Fira de Barcelona per aconseguir que esdevingui un veritable organisme de projecció internacional de Catalunya".

El més preocupant és que es pretenia manipular la contractació pública en funció de criteris lingüístics: "Preferència a l'hora d'adjudicar concursos de material públic a aquelles empreses que tinguin un procés de normalització" (punt 9.2.12). Els sindicats també eren objecte d'aquesta ofensiva nacionalitzadora i s'assenyalava que calia "afavorir les estratègies sindicals que incorporin la dimensió lingüística i nacional en la seva política".