Jordi Pujol considerava que la millor opció de relació de Catalunya amb Espanya passava per seguir formant part d’un únic Estat. Creia, però, que Espanya havia d’adoptar una estructura que acceptés la plurinacionalitat dins el seu si. Així ho va manifestar als membres del secretariat permanent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en una carta que els va fer arribar el 5 de maig del 1997 i a la qual ha tingut accés EL TRIANGLE.
L’aleshores president de la Generalitat encapçalava el document amb unes reflexions sobre l’evolució del nacionalisme català i la seva influència sobre el conjunt d’Espanya i escrivia: “El nacionalisme català ha complert una doble missió històrica: a) salvar Catalunya de la desnacionalització i la decadència, de l’esclatament i de la descohesió. En això hi han participat persones i moviments no pròpiament nacionalistes, però no hi ha dubte que l’eix central de la història catalana del segle XX passa pel catalanisme, i b) ajudar poderosament Espanya a sortir de la decadència”.
“Superats els aspectes més prioritaris d’aquesta doble missió –missió que òbviament no es pot donar per acabada–, fet el balanç del que ha estat aquesta acció i analitzat el moment polític actual cal que ens plantegem d’una manera nova el tema nacional. Abans que res cal tenir clar si s’opta per una solució dintre d’Espanya o fora d’ella. Entenc que l’opció ha de ser dintre d’Espanya, però amb una estructura que de debò tingui en compte la seva realitat plurinacional. Catalunya ha de tenir, dintre d’Espanya, molta més capacitat pròpia i un reconeixement institucional clar i diferenciat”, afirmava l'expresident Pujol.
