Als partits de futbol d’alt risc se separen les aficions per motius de seguretat. Es tracta que no coincideixin a cap zona de l’estadi per evitar xocs entre els seguidors dels dos equips que s’enfronten. La presa de possessió d’Ada Colau com a alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona ha estat d’alt risc. Les dues aficions –la partidària de Colau i l’adversària- havien convocat manifestacions coincidents a partir de les 4 de la tarda a la plaça de Sant Jaume.

Els primers a arribar han estat els independentistes. Abans de les 4 ja tenien instal·lades les seves parades a la plaça, amb llaços grocs, estelades, enganxines,  xapes i el que calgués. Pancartes de ‘Mossos per la democràcia’ (n’hi ha ‘per la dictadura’?) o ‘Bombers en lluita’ rebien els ciutadans i les autoritats que anaven arribant. Una enorme bandera, d’aquelles que fa una mica de por perquè conté una simbologia misteriosa barrejada amb estelades, destacava a prop de l’accés a l’Ajuntament. Els crits de “Colau és un frau”, “Independència”, “Llibertat presos polítics” o “Unitat” feien pensar que els independentistes guanyarien per incompareixença del contrari.

De sobte, una gran pancarta amb el lema “Alcaldessa” s’ha aixecat al costat de la gran bandera independentista. La cridòria s’ha accentuat i la por que dels crits es passés a les bufetades estava present. Però no n’hi ha hagut cap. Només sembla que un processista clàssic, Mark Serra, n'hi ha donat una a un comú que l’estava filmant. Han estat tres hores i mitja de tensió contínua però s’ha demostrat que la gent sap insultar però també encaixar els insults i tornar-los sense que la cosa vagi a més. Pot semblar miraculós però és així.

S’ha d’anar en compte, això sí. Una dona m’ha vingut a recriminar que l’estigués mirant mentre insultava Colau quan la veia a la pantalla. No m’he vist en cor d’explicar-li que la mirava perquè al costat seu tenia un nen petit, probablement el seu nét, al qual aquells improperis no contribuïen a la seva bona educació. D’improperis se n’han endut molts els comuns Ernest Urtasun o Lluís Rabell quan accedien a l’Ajuntament sortejant la barrera policial. D’altres, com Eduard Pujol, de JxCat, han entrat en olor de multituds, saludant tothom com si fos un futbolista o un cantant famós. Artur Mas ha entrat aplaudit però amb més contenció. En aquestes circumstàncies, millor no ser massa conegut. El marit de l’alcaldessa tant insultada aquesta tarda, Adrià Alemany, es movia per la plaça sense que ningú el reconegués, tot i que, segons algunes fonts, mana més a l’Ajuntament que la seva companya.

Quan la gran pantalla situada en un xamfrà de la plaça ha començat a emetre les imatges del Saló de Cent, tothom s’hi ha girat i aleshores en comptes de creuar-se insults o crits entre les dues aficions, les reaccions dels assistents han anat adreçades als regidors enfocats durant la sessió. Cada cop que apareixia el cap de llista de JxCat, Joaquim Forn, que havia vingut des de presó i hi tornaria en acabar l’acte els independentistes esclataven en aplaudiments. Ningú no el xiulava. Cada cop que apareixia Manuel Valls els independentistes l’insultaven. Ningú no el defensava. Quan sortia Ada Colau hi havia divisió d’opinions.

I així durant totes les intervencions que s’han produït després que no hi hagués sorpresa en el recompte dels vots. Els 10 de Barcelona en Comú, els 8 socialistes i els de tres regidors del grup de Manuel Valls han confirmat que Colau seguirà quatre anys mes com alcaldessa. Tampoc no hi ha hagut sorpreses en els parlaments. El popular Josep Bou no se n’ha estat de cridar al final de la seva intervenció un “¡Viva España!" d’aquells que coïen en una plaça on no faltava qui insultava Jaume Collboni quan lligava un parell de frases en castellà. El líder del PSC ha descol·locat, però i sense saber-ho, a qui li demanava que parlés només en català quan ha seguit amb una breu frase en anglès.

La intervenció de Forn ha estat aclamada pels seus dins i fora de l’Ajuntament. Tot ha anat bé fins que ha acusat l’equip que s’ha fet amb l’alcaldia de ser “l’instrument útil dels poderosos”. Els comuns, a la plaça, no han aguantat més i han replicat amb crits de “3%”. Per Forn tothom ha tingut bones paraules menys els portaveus del PP i de Ciutadans. Quan Manuel Valls ha dit que “a Espanya no hi ha presos polítics ni exiliats” l’han interromput els crits d’alguns dels assistents a la cerimònia al Saló de Cent. A la plaça ja us podeu imaginar el rebombori.

Las palabras del representante dels comuns, Joan Subirats, ha estat un bàlsam perquè el seu to de professor universitari ha calmat els ànims. Sobretot quan ha tirat mà d’una cita per afirmar que “on no arriben les meves competències arriben les meves incumbències”. Ernest Maragall, el candidat frustrat a alcalde d’ERC, ha estat menys agressiu que en campanya. Ha començat saludant al president de la Generalitat, Quim Torra, que ja havia marxat i ha acabat amb una entranyable i preciosa al·lusió al seu germà Pasqual, que tothom recorda més com alcalde que com a president de la Generalitat.

Quan ha parlat Ada Colau la plaça s’ha tornat a dividir però a aquella hora les forces independentistes ja flaquejaven. Havien deixat més terreny als comuns que celebraven que la seva candidata manarà quatre anys. Ha dit que “no és un dia exactament feliç” i que ha estat “una investidura difícil”. Ha agraït els vots dels socialistes i dels tres regidors de Valls, “uns vots que ens incomoden” però que, segons ella, no impediran que apliqui “polítiques valentes”. Ha anunciat que, si el consistori ho aprova, tornarà a penjar el llaç groc al balcó de l’Ajuntament, cosa que no ha estat suficient per entendrir els seus adversaris a la plaça que l’han escridassat quan parlava en castellà de la solidaritat amb el Madrid de Manuela Carmena o quan ha plorat en saludar la seva família present a l’acte.

Al final, algú ha cregut oportú posar Els Segadors i, per un moment, hi ha hagut comunió majoritària. Els que la cantaven a la plaça no podien xiular Valls quan veien que no l’entonava. No ha estat l’únic. Tot seguit, i mentre la pantalla ens oferia imatges de Joaquim Forn marxant escales amunt camí de la presó la comitiva municipal creuava la plaça camí del palau de la Generalitat per saludar Quim Torra.

La plaça s'ha anat buidant. I també han marxat els que duien pancartes on es llegia “Volem el CAP Raval Nord a la Misericòrdia” o “Escola Entença. Trasllat ja!”. La Barcelona del dia a dia, la que no entén de llaços grocs o de baralles, crits i insults per o contra la independència de Catalunya.