La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que entraria en vigor si guanya el “sí”, té 89 articles i tres disposicions finals, on es preveu que només entrarà en vigor si guanya el “sí” en el referèndum de l’1 d’octubre.
En l’article primer, defineix Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”. El segon diu que la sobirania nacional rau en el poble de Catalunya. I el tercer diu que mentre no s’aprovi la Constitució de la República, aquesta llei és la norma suprema de l’ordenament jurídic català.
Dins de l’apartat dels drets, també fixa les condicions per adquirir la nacionalitat catalana: per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de 5 anys anteriors a la petició. També preveu la doble nacionalitat, catalana i espanyola, i la cooficialitat de la llengua castellana.
Pel que fa al poder judicial, l’únic que no està implementat a Catalunya, el Tribunal Superior de Catalunya es transforma en el Tribunal Suprem català. No hi hauria la denominació de Tribunal Constitucional i sí una Sala de Garanties que debatria matèries constitucionals. Aquesta sala de garanties podrà impugnar resolucions fermes de qualsevol òrgan judicial contràries a aquesta llei. Així es podrien anul·lar les condemnes pel 9-N o pel referèndum.
En l’apartat social i fiscal, es protegeix els ciutadans pel que fa a les pensions, i alhora en les qüestions relacionades amb el pagament d’impostos davant d’eventuals sancions de la Seguretat Social i la hisenda pública espanyola.
La llei també preveu com s’elaborarà la Constitució catalana. Primer es faria un procés participatiu que s’allargarà durant sis mesos després del referèndum. Així, a l’abril es convocarien eleccions constituents. La cambra legislativa sortint elaboraria una proposta de Constitució, que, finalment, seria votada en referèndum.
