Ciutadans viu moments convulsos. L’ànima fundacional, socialdemòcrata antinacionalista, està sent superada per la liberal nacionalista espanyola que creu que ha arribat el moment de suplantar el PP. Albert Rivera, que es presentava com l’aire fresc que renovava la política, es comporta com un tradicional dirigent estalinista tallant els caps dels discrepants. L’última víctima, per ara, ha estat el gran fitxatge estrella del mateix Rivera, Manel Valls. El trencament de les relacions entre ambdós va ser a conseqüència de l’acte de la plaça Colom a Madrid. Valls, educat políticament a França, sempre ha estat un opositor a l’extrema dreta. Per això, França ha tingut de presidents Jacques Chirac o Georges Hollande en lloc de Jean-Marie Le Pen o Marine Le Pen. Els demòcrates francesos voten units front l’extrema dreta.
Ciutadans va recollir a Catalunya més d’un milió de vots el 21 de desembre de 2017 sent el partit més votat, però en cap moment va mostrar la seva intenció de buscar acords per optar a la presidència de la Generalitat. Un any i mig després, a les municipals, s’ha quedat amb 277.00 vots, una xifra similar a la de 2012 i ni un alcalde a Catalunya, origen del partit. El seu creixement a Espanya és paral·lel a la seva pèrdua de poder cap a la irrellevància a Catalunya. Ara, fins i tot, destacats fundadors de Cs i valedors de Rivera, com Francesc de Carreras li demanen que abandoni l’estratègia de només pactar amb PP i Vox i busqui pactes importants i no anecdòtics amb el PSOE, com abstenir-se per permetre que Pedro Sánchez sigui president del Govern espanyol.
L’ultima ha estat el trencament a l’Ajuntament de Barcelona amb Manuel Valls, qui havia de ser la gran esperança. Ciutadans ja sabia el 27 de maig (un dia després de les eleccions) que no compartirien grup municipal. Dirigents de Cs van fer arribar als serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat de formar dos grups, malgrat haver anat a la mateixa llista electoral. Llavors, Valls encara no havia anunciat que donaria tres vots a Ada Colau per frenar que Ernest Maragall fos l’alcalde de Barcelona. Valls feia una operació similar a la francesa: votar al mal menor per evitar-ne un de major.
Ara, Valls i Eva Parera (ex d’Unió Democràtica) formaran un grup de dos. Al davant tindran els tres regidors de Ciutadans, Luz Guilarte, Paco Sierra i Marilén Barceló i un altre dels grans fitxatges de Valls, l’exministre de José Luis Rodríguez Zapatero Celestino Corbacho, qui sí que va votar a favor de Colau (els altres tres de Cs van fer-ho en blanc), i que hauria pactat amb la direcció de Cs d’anar a la Diputació de Barcelona, ens del qual en fou president entre 2004 i 2008.
