Durant el segon govern d’Artur Mas, l’any 2013, des dels entorns de Convergència (CDC) i d’ERC es va posar en marxa una ambiciosa operació financera per aconseguir el control de l’antiga Caixa de Catalunya (Catalunya Banc), que havia estat intervinguda dos anys abans pel FROB. Segons ha pogut saber EL TRIANGLE de fonts que van participar directament en aquesta operació, l’objectiu era disposar d’un instrument potent que ajudés a sufragar les necessitats econòmiques del procés sobiranista que havia posat en marxa Artur Mas.
Caixa de Catalunya (Catalunya Banc) havia requerit, des de la seva nacionalització l’any 2011, una injecció de 12.600 milions d’euros de diners públics per sanejar les seves catastròfiques finances, molt deteriorades per la gran exposició creditícia de l’entitat al sector immobiliari. Un cop restablert l’equilibri comptable, el FROB va obrir una subhasta per procedir a la privatització d’aquesta emblemàtica caixa catalana, fundada l’any 1926.
És en la perspectiva d’aquest procés de privatització quan, des de CDC i ERC, es mobilitzen contactes per bastir una opció financera que sintonitzi amb la causa independentista i que pugui fer una oferta solvent per quedar-se Caixa de Catalunya (Catalunya Banc). El fil conductor d’aquesta operació és la connexió jueva, tradicionalment lligada -des dels temps de la Banca Catalana de Jordi Pujol- als segments conservadors del moviment nacionalista català. A partir de gestions fetes des de Barcelona, es va arribar al magnat ucraïnès Igor Kolomoisky, una de les grans fortunes d’aquesta antiga república soviètica, que era el principal accionista del Privat Bank d’aquell país. A més, Igor Kolomoisky és el president de la Comunitat Jueva Unida d’Ucraïna i de la Unió Jueva Europea.
En les converses per formalitzar una oferta de compra de Caixa de Catalunya (Catalunya Banc) també hi va participar el multimilionari jueu de nacionalitat russa, Viatxeslav Aminov, molt vinculat a Girona. Té una gran finca d’estiueig a Pals i ha estat el mecenes que s’ha fet càrrec de la restauració del Centre d’Estudis Jueus del Call de la capital de l’Onyar.
El projecte del Privat Bank per comprar l’entitat financera catalana no era altruista. Al contrari. Comptava de generar, a curt termini, unes importants plusvàlues amb la venda del patrimoni immobiliari que encara quedava en mans de l’antiga Caixa de Catalunya i de les dues caixes (Tarragona i Manresa) que va absorbir l’any 2010. Una part dels beneficis obtinguts amb aquest pelotazo s’haurien destinat a finançar i a enfortir les activitats del moviment independentista català.
En les múltiples reunions que es van celebrar per perfilar aquesta oferta s’augurava que les mobilitzacions secessionistes aconseguirien, finalment, arrencar de Madrid un estatus fiscal especial per Catalunya. En aquest escenari de futur, els cervells jueus de l’operació preveien la creació en aquest indret del sud d’Europa d’un hub financer amb característiques semblants a les d’un paradís fiscal, però integrat dins de la UE.
Però aquesta operació se’n va anar en orris quan va esclatar l’Euromaidan a Ucraïna i la guerra amb les regions russòfones de l’est del país, on tenia la seva seu el Privat Bank. El banc d’Igor Kolomoisky va patir els efectes d’aquest conflicte bèl·lic i l’any 2016 va acabar sent nacionalitzat per les autoritats de Kíev.
La subhasta per la privatització de Caixa de Catalunya (Catalunya Banc) se la va adjudicar, el mes de juliol del 2014, el BBVA, que va presentar una oferta màxima de 1.187 milions d’euros per quedar-se-la. Les dues altres ofertes presentades van ser les del Banco Santander i Caixabank
La connexió jueva de Puigdemont
Quan l’any 2013 es va forjar l’operació del Privat Bank –que aleshores era el principal banc privat d’Ucraïna– per comprar Caixa de Catalunya (Catalunya Banc), Carles Puigdemont era l’alcalde de Girona i estava allunyat de les grans conspiracions independentistes que es coïen en cercles molt restringits de Barcelona. En canvi, com a alcalde de Girona, Carles Puigdemont va tenir relació amb un dels protagonistes d’aquest projecte financer, el multimilionari rus Viatxeslav Aminov, a qui va conèixer i tractar l’any 2015, quan va sufragar la restauració d’un edifici del call de Girona per instal·lar-hi el Centre d’Estudis Jueus. Ja com a president de la Generalitat, Carles Puigdemont va tornar a coincidir amb Viatxeslav Aminov, durant una trobada internacional de rabins celebrada a Girona el juny de l’any passat.
AQUESTA INFORMACIÓ HA ESTAT PUBLICADA EL 28 DE MARÇ DEL 2018 A L’EDICIÓ IMPRESA N. 1296 D’EL TRIANGLE
