El setmanari i el diari digital d’EL TRIANGLE han començat a publicar des de la setmana passada el contingut sencer de l’anomenat Programa 2000, elaborat pel govern de Jordi Pujol l'any 1990. En 33 pàgines i dos annexos, aquest document inèdit en la seva integritat desenvolupa un Pla de nacionalització per manipular i controlar la societat catalana.

Aquest Pla de nacionalització de Jordi Pujol està basat en vuit idees-força. Una d'elles era "recuperar i incentivar l'orgull de ser català". Les altres eren "aprofitar el fet diferencial català", "especificar la preeminença de la societat civil en la tasca de nacionalització", "revaloritzar el gust per la feina ben feta", "treballar en uns camps prioritaris amb l'objectiu de bastir una Catalunya forta", "que aquest treball tingui l'horitzó en la construcció de la plenitud nacional", "exercir una plena capacitat de projecció independent" i "interacció positiva i personalitzada entre Administracions públiques i ciutadans".

Els objectius del pla es resumien en dos: "Fer hegemònica la identitat catalana. Catalanització de la base del nostre poble per aconseguir una Catalunya forta" i "construir una Catalunya forta dins d'uns Països Catalans forts, centre de gravetat del Mediterrani nord-occidental". Així com la paraula independència no apareix en cap apartat del document, l'expressió Països Catalans sí que s'hi repeteix uns quants cops.

I per assolir aquests objectius, la filosofia del projecte es basa en tres eixos: "Precisar un discurs i establir l'estratègia de formulació i repetició, amb la seguretat que arribi de manera concreta i amb les formulacions més adequades a tota la societat catalana", "concretar les actuacions més bàsiques a emprendre des dels Departaments de la Generalitat i dels organismes autònoms que en depenen" i "establir les actuacions que altres organismes i entitats haurien de realitzar per acomplir la finalitat definida per la política de nacionalització". És evident que res no quedava a l'atzar en aquest pla.

Periodistes, intel·lectuals, mestres i funcionaris
Per tirar endavant la política de nacionalització calia la complicitat de nombrosos sectors professionals: "Per ajudar/orientar les administracions i la mateixa societat civil a establir mesures i programes de nacionalització" farien falta persones vinculades als diferents sectors implicats, que serien: "Professionals de la comunicació, professionals i especialistes en temes d'educació, intel·lectuals i persones vinculades a entitats culturals, a institucions acadèmiques, al món econòmic, empresarial, sindical, gremis, associacions professionals, al món de la recerca científica, a les administracions públiques (Generalitat, ajuntaments, diputacions, comarques) i al món polític".

Es tracta de practicar "la política necessària per reforçar aquesta identitat col·lectiva" aprofitant al màxim "tots els instruments jurídics, administratius, politicoinstitucionals i socials que permetin fer un pas endavant amb el màxim d'incidència i amb uns costos polítics mínims". Els sectors afectats per aquesta política de nacionalització serien "la població d'origen immigrat, encara no plenament integrada i molt menys assimilada, sectors de l'Administració de l'Estat encara impermeables a la normalització lingüística, sectors econòmics i empresarials de la indústria, el comerç i els serveis i certs sectors de la població catalana, amb identitat encara vacil·lant, o que tendeix a particularismes poc integradors (extrem sud de Catalunya, algunes zones perifèriques de Catalunya)". Per incidir-hi es proposa "el desenvolupament de programes d'acció en els camps d'activitat i en els sectors socials més desnacionalitzats, en matèria de política lingüística i d'extensió cultural (programes d'immersió, tant lingüística com cultural), especialment en barris, suburbis i perifèries de les zones industrialitzades".