L'Institut d'Educació i Recerca Martin Luther King Jr., una institució de la Universitat de Stanford, ha criticat l'ús que fa el president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu govern de la figura de Martin Luther King i la lluita pels drets civils dels afroamericans a favor de la causa independentista.
En declaracions a El Confidencial, el director d'aquest institut, Clayborne Carson, ha respost que "no és just que usin la seva figura. Luther King tractava d'alliberar els afroamericans d'un sistema opressor, i no veig que formar part d'Espanya sigui una opressió. Per començar, ningú impedeix els secessionistes exercir els seus drets humans fonamentals, ni veig en general que siguin oprimits com a grup, de manera que un moviment i l'altre no són comparables. És anar massa lluny".
Carson destaca que l'independentisme català té "una motivació econòmica" i que, per això, no veu comparables els casos que Torra i altres independentistes s'esforça a associar. "Si cada persona al món tingués el dret a organitzar un moviment secessionista, hi hauria 10.000 països al món. Això faria d'aquest món un món millor? Jo crec que no", reflexiona.
A més, al director de l'Instutut Luther King li sona "estrany que un govern, que per definició té el monopoli de la violència, reclami les tàctiques de no-violència de Luther King o Gandhi. Que un govern, que en altres circumstàncies no dubtaria a emprar la violència a favor seu per reprimir una manifestació, s'erigeixi, perquè li convé, en símbol de la no-violència per justificar les seves accions només pot ser qualificat d'hipòcrita".
Recordant el cas dels antiavortament, Carson exposa que "el fet de desobeir i advocar per la no-violència no converteix automàticament la teva causa en justa si amb ella estàs negant a uns altres l'exercici dels seus drets".
"Luther King tractava de construir un món que ens unís a tots, no un que ens separés i aixequés murs. Ell treballava per un món que superés les seves diferències, no per un que sucumbís a elles. Puc entendre el dret general de la gent a formar la seva nació, però han de ser conscients que, si ho fan per motius culturals o ètnics, crearan al seu país una minoria de persones que se sentiran ofeses i desposseïdes dels seus drets, i que en última instància potser hauran d'abandonar la seva terra", sintetitza sobre les distàncies entre el moviment pels drets civils i l'independentisme català.
