La Diada acostuma a ser el tret de sortida del curs polític a Catalunya i mentre esperen que arribi la sentència del procés les formacions polítiques afronten una tardor convulsa amb reunions i congressos transcendentals, marcats per les tensions internes. En l'espai explosionat de la postconvergència és on es preveu que hi hagi més trencadissa.

L'hereu de CDC, el PDECat, viu fins al 20 de setembre un procés participatiu entre les seves bases, 14.000 militants, per dissenyar el futur del partit. Els postconvergents han de decidir la seva relació amb JxCat i la Crida impulsada per Carles Puigdemont. Si accepten l'abraçada de l'os d'aquestes dues organitzacions més unilateralistes, signarien el certificat de defunció del PDECat. Els defensors de la moderació comencen a moure fitxa amb una reunió, que alguns situen com l'inici de l'escissió, el 21 de setembre al monestir de Poblet.

Al conclave hi assistiran més de 200 persones, entre les quals hi ha Marta Pascal actual senadora de JxCat i antiga coordinadora del PDECat. Pascal, que no amaga les crítiques a Puigdemont, no descarta la creació d'un nou partit. A la trobada de Poblet també hi seran altres defenestrats per l'expresident, com ara l'exdiputat al Congrés, Carles Campuzano, a més de l'exconseller i exalcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, l'eterna aposta del sector moderat. Una amalgama de nacionalistes i independentistes units pel mínim comú de la renúncia a la via unilateral.

A l'altre extrem del món postconvergent, Puigdemont, fent bandera de la unilateralitat, aposta per la Crida que celebrarà el 17 de setembre una assemblea ideològica per crear els nous òrgans de govern al mes de novembre. Aquest moviment polític està molt lluny d'assolir l'objectiu de transversalitat que anunciaven els seus impulsors. Segons dades de la formació la Crida suma ara mateix uns 54.000 adherits i uns 17.000 fundadors, és a dir, persones que han pagat 10 euros i que, per tant, són les que tenen dret a vot i podrien considerar-se afiliades. Puigdemont, que no vol perdre protagonisme, dirigeix des de Waterloo les passes de Quim Torra a la Generalitat i Laura Borràs al Congrés.

Una estratègia de confrontació que es contraposa a ERC, que sota el lideratge sòlid i incontestable d'Oriol Junqueras representa el rebuig a la unilateralitat. Però, tot i l'aparent unitat de la formació republicana, un corrent crític intern, sota el nom de Col·lectiu Primer d'Octubre, amenaça de sacsejar el congrés d'ERC de la tardor reclamant a la direcció plantejaments més contundents contra l'Estat i més democràcia interna.

Els discursos més moderats de Gabriel Rufián, la veu d'ERC a Madrid, han provocat malestar en els sectors més ortodoxos. D'aquesta manera es reproduirà el pols que alguns sectors de les bases van plantejar durant la conferència política dels republicans l'any 2018 i que van forçar la cúpula a incloure de nou a la ponència proposada la defensa de la unilateralitat, això sí, com a últim recurs.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA