Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han decidit allargar una legislatura esgotada i mantenir amb respiració assistida un executiu molt tocat per les constants diferències irreconciliables entre els dos socis. Les dues formacions independentistes busquen ara pactar la manera de gestionar les divergències dins del govern de coalició i difuminen la imminència d’un avançament electoral, tal com reclamen l’oposició i els agents socials, com ara els sindicats majoritaris UGT i CCOO. Així doncs, si no hi ha cap imponderable judicial, els postconvergents i els republicans no preveuen un avançament exprés dels comicis autonòmics.
La incertesa en la política espanyola, les decisions del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president, Quim Torra, i la decisió de Carles Puigdemont d’apostar per guanyar protagonisme mediàtic a l’Europarlament són algunes de les claus que marcaran el calendari electoral immediat.
Fonts de JxCat i d’ERC reconeixen que la convocatòria de nous comicis, abans d’esgotar l’actual legislatura catalana, ja ha estat debatuda dins del govern. L’anàlisi dels possibles escenaris electorals es va començar a fer, fins i tot, abans de la inhabilitació exprés de Quim Torra com a diputat, decidida per la Junta Electoral Central (JEC).
Esquerra apostava per un avançament, però ara tem que una precipitació electoral a Catalunya li impedeixi rendibilitzar electoralment la seva abstenció en la investidura de Pedro Sánchez. Junts per Catalunya, que disposa del “botó vermell” de la convocatòria, no té clar el seu candidat o candidata, i la carta Puigdemont ja no es pot jugar a curt termini.
L’inquilí de Waterloo ha deixat clara la seva voluntat de centrar-se en el seu escó europeu. Puigdemont ja ha notificat la seva baixa com a diputat català, perquè és incompatible amb l’acta d’eurodiputat. Aquesta decisió l’allunya de les institucions catalanes i impedeix un intent d’investidura telemàtica i un retorn a curt termini a l’arena política a casa nostra. Unes alternatives que esgrimien els fidels a l’expresident, com ara el vicepresident del Parlament, Josep Costa.
Fonts de l’entorn de Puigdemont a Waterloo expliquen que l’objectiu de l’expresident durant els mesos vinents és seguir eludint la justícia espanyola i convertir la cambra europea en un “altaveu” de la causa independentista. A més a més, l’opció europarlamentària també li reportarà una millora econòmica substancial respecte al sou que ha cobrat fins ara com a diputat al Parlament de Catalunya. Puigdemont pot obtenir com a mínim cada mes uns 3.000 euros més amb l’escó a l’Europarlament que amb l’escó a la cambra catalana.
Per tant, JxCat considera que ara no és el moment de pressionar Esquerra amb unes eleccions anticipades, tot i que no els ha agradat el pacte dels republicans amb el PSOE. Segons dirigents postconvergents, aquesta manca d’“esquer electoral” no els deixa en una bona posició per afrontar en aquests moments unes autonòmiques. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, ja han desplegat tota l’estratègia jurídica possible per dilatar la inhabilitació del cap de l’executiu català.
De fet, les reaccions polítiques contra les decisions judicials han ofert una imatge unitària de l’independentisme que feia temps que s’havia perdut. Una estratègia impregnada de declaracions abrandades de desobediència, però emmarcada dins de l’ordenament jurídic. En la competició per conquerir l’hegemonia del sobiranisme cap dels aspirants vol fer un pas en fals que pugui comprometre la seva estratègia.
