Els nou dirigents del procés presos han explicat a Catalunya Ràdio, a través de missatges de veu, com van rebre la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a penes de fins a 13 anys de presó com a culpables dels delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència.

L'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que la sentència va ser "un acte de venjança" que només buscava "apartar-nos" per "atemorir els demòcrates del nostre país". "Una sentència que portava els nostres noms però que sentenciava a tot un país i a tota una opció política", ha assegurat en un missatge d'un minut i 19 segons.

Segons Junqueras, la "repressió" només s'aturarà amb la independència, i l'empresonament és "una fase en aquest camí per a la llibertat". "D'aquest atzucac ens en sortirem si sabem seguir sumant i fer-nos més forts", ha afegit abans d'afirmar que "persistirem fins al final" per aconseguir "la llibertat del país".

L'exvicepresidenta del Parlament Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i mig, ha explicat que va quedar glaçada quan va conèixer les penes i que va pensar que la seva mare tindria 102 anys quan ella sortís en llibertat -en cas que complís la pena íntegrament-. Forcadell també considera que el Suprem no va administrar justícia, sinó "venjança", i recorda que va qüestionar que Dolors Bassa no rebés una pena que, com en el cas de Carles Mundó, li permetés evitar l'ingrés a la presó.

L'exconseller de la Presidència Jordi Turull ha explicat a la ràdio pública catalana, entre altres coses, que va demanar a la seva família que publiqués un tuit "perquè des del minut zero es veiés que no em doblegaria", en el qual deia: "Visca Catalunya lliure".

Turull ha manifestat que el pitjor moment del 14 d'octubre del 2019 va ser saber, per una de les seves filles, que el seu pare havia dit que moriria sense veure'l fora de la presó. L'exconseller recorda que no els va sorprendre la condemna, perquè venia precedida de filtracions, i considera que "el gran motor nostre" és la mobilització dels seus partidaris.

L'exconsellera de Treball Dolors Bassa, per la seva part, s'ha mostrat dolguda perquè troba que "les institucions catalanes no van estar a l'altura per consensuar una resposta unitària i això va condicionar la resposta de la ciutadania".

Pel que fa als dirigents de les grans plataformes d'impuls del procés, l'aleshores president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha dit que el va esperonar la gent protestant al carrer contra el que considera un "càstig polític" no justificat amb el codi penal. Per al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la condemna "desemmascara la por de l'Estat a la lluita no violenta i a la desobediència civil", per la qual cosa indica que "com a societat civil hem de persistir i madurar en aquesta mobilització". Cuixart, que troba que "la repressió" causa desorientació en els partits polítics independentistes, destaca això no obstant que els condemnats han mantingut "la coherència" del que van dir al Suprem: "Que ho tornarem a fer i ho farem junts, i sense deixar-nos ningú pel camí".