Els dos sindicats espanyols amb més representació al món laboral –UGT i CCOO-, nombroses entitats i líders socials han fet una crida per reclamar que la reconstrucció de l’economia malmesa per la Covid-19 sigui justa i tingui en compte els interessos de la majoria de la població. “Un acord per rescatar les persones, els treballs i els salaris. Per unes vides dignes. 27 de juny 2020. Mobilitza’t”, aquesta és la crida que han fet . La major part de les concentracions, que es faran de forma presencial aquest dissabte, està previst que es celebrin a mig matí. A Catalunya n’hi haurà a Barcelona, Cornellà, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Mataró, Tarragona, Terrassa, Vic i Vilafranca del Penedès.

El manifest de convocatòria d’aquestes mobilitzacions va ser presentat el passat dimecres 27 de juny en un acte en el qual van participar els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Alvarez, i personalitats del món cultural com l’escriptora Almudena Grandes o del món acadèmic com la investigadora Alicia Duran. El manifest porta el títol de “Per un pacte per la reconstrucció nacional” i l’avalen signants com Pedro Almodóvar, Joan Manuel Serrat, Ignacio Escolar, Marta Flinch, Joaquín Sabina, Alberto San Juan o Cristina Fallarás.

“Ens en sortirem si reforcem els nostres serveis públics, que són la garantia per exercir els drets de ciutadania en igualtat. El nostre sistema sanitari, sociosanitari i de cures ha mostrat el valor dels seus professionals, però és el fet de comptar amb un sistema públic i universal prou finançat el que garanteix l’accés de tota la població a la salut i a les cures. Mai més retallades en sanitat. Mai més mercantilització de les cures”, es llegeix al manifest que també considera que “cal reforçar de manera decidida els serveis públics. Cal un gran acord per liderar la sortida de la crisi cap a un nou model industrial, energètic, turístic, de mobilitat i de comerç, de manera que les transicions siguin justes per a les persones i que no es quedi ningú enrere. Cal erradicar la vergonya del treball en les campanyes agrícoles que no garanteixen condicions de salut i d’habitatge mínimes. No es pot esperar a regularitzar les persones immigrades per garantir els drets humans. És de justícia tractar de manera digna les persones que fan digna la vida d’altres persones a les llars, en les qüestions de neteja, provisió d’aliments, salut i atenció social, a les residències per a la gent gran o persones dependents”.

Al manifest es critica el govern espanyol en considerar que “no és admissible que milers de persones no hagin cobrat encara la seva prestació ni que la gent es trobi amb problemes burocràtics en la tramitació de l’Ingrés Mínim Vital” i en la seva versió catalana també hi ha queixes per l’actuació del govern de la Generalitat. “No podem admetre que el Govern de Catalunya tingui paralitzats els espais de diàleg amb els agents socials, que les meses de negociació col·lectiva de la Generalitat siguin una farsa, que no tinguem un pla acordat per al retorn a les escoles ni per gestionar les residències i que els serveis d’ocupació no s’hagin reforçat amb nous acords i més personal”.

Acaba dient que “sortirem de la crisi si no ens deixem arrossegar per la confrontació ni l’electoralisme. La crisi sanitària i econòmica més intensa que hem conegut en temps de pau no es pot abordar des de la dialèctica de la guerra. Ara la gent necessita treballar des de la concòrdia i allunyar-se de la crispació” i reclamant a les forces polítiques, socials i econòmiques un gran pacte per la reconstrucció social i econòmica “capaç d’oferir un futur al jovent. Res més. Ni res menys”.