La Generalitat va intentar forçar que Mèxic fos un dels primers països a reconèixer la independència i que es pronunciés a favor del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. El motiu d’aquesta elecció és la importància que va tenir aquest país americà en l’acolliment als exiliats després de la Guerra Civil espanyola, quan es va posicionar obertament a favor de la Segona República.

El beneplàcit del país de l’altre costat de l’Atlàntic havia de ser la guspira per iniciar la separació definitiva de Catalunya de la resta d’Espanya, en ser considerat un referent moral en la defensa de causes nobles. Però les coses han canviat molt des de l’any 1939, i ara Espanya ja no és una dictadura. 

El 16 de setembre del 2017, quinze dies abans del referèndum, la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Maria Badia, enviava un correu electrònic al conseller d’Exteriors, Raül Romeva, al seu secretari general, Aleix Villatoro, i a Ivan Altisent, cap de gabinet de Romeva, en el qual els adjuntava un text que, oficialment, hauria de presentar-se al Senat mexicà per a la seva aprovació.

La resposta del president mexicà
El text no deixava lloc a dubtes sobre la seva intenció, i establia quatre punts: “Primer: reconèixer el legítim dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya i donar el nostre suport a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre; segon: deixar constància que els problemes polítics de gran importància, com ho és la relació entre Catalunya i Espanya, s’han de solucionar per mitjans polítics i no amb la judicialització de les idees, la inhabilitació o fins i tot l’empresonament de càrrecs polítics democràticament triats; tercer: constatar que el principi democràtic ha de prevaler en les democràcies occidentals avançades, per la qual cosa la voluntat del poble de Catalunya expressada lliurement a través del vot igual, directe, lliure i secret ha de ser la base de la futura organització política de Catalunya; quart: demanar al Govern d’Espanya que no impedeixi el referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre vinent i que accepti la voluntat del poble de Catalunya expressada democràticament a les urnes”.

El correu i el document estan citats en un informe de la Guàrdia Civil datat el febrer del 2018 però que acaba de ser incorporat al sumari que instrueix el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i al qual ha tingut accés EL TRIANGLE. Els investigadors assenyalen com a observacions que “el departament d’Exteriors orienta part dels seus esforços i activitat al reconeixement tant del referèndum prohibit de l’1 d’octubre com de la independència de Catalunya”. 

L’estratègia de Romeva, no obstant això, no va donar resultat. El 12 d’octubre, el president mexicà, Enrique Peña Nieto, va aclarir dubtes: “Mèxic s’ha pronunciat a favor d’una sola Espanya, i en cas d’una decisió unilateral, Mèxic no reconeixerà Catalunya com a nació independent. És la posició de Mèxic i l’hem expressat una vegada i una altra”, va declarar l’aleshores màxim mandatari mexicà.

Els amics canadencs
Paral·lelament, segons els correus intervinguts, Romeva va contactar amb l’organització canadenca International Sustainable Community Assistance-Appui International Durable aux Communautés ­(ISCA-AIDC) per comprar voluntats polítiques a favor de la independència fora de Catalunya. Així, si Presidència havia fet servir el think tank Independent Diplomat i després havia contractat The Hague Centre of Strategic Studies a través de l’ambaixada de Suïssa, Romeva creava la seva pròpia xarxa d’ONG amigues a l’altre costat de l’Atlàntic. ISCA-AIDC, oficialment, no té ànim de lucre i crea “oportunitats per a les comunitats necessitades per ajudar-les a construir sistemes agrícoles sostenibles”, segons diu la seva mateixa web.

Això és sobre el paper, perquè en la realitat sembla funcionar com a lobby. Segons l’informe de la Guàrdia Civil, l’ISCA-AIDC i una altra ONG denominada, l’IRAI, van arribar a comprometre la seva ajuda a favor del referèndum, i totes dues van ser contractades per “dotar de legitimitat” la consulta enviant l’1 d’octubre un grup d’“observadors internacionals” a Catalunya que, més enllà de qualsevol intenció de no lucre, es van embutxacar uns generosos munts de bitllets.

El paper d’Albert Royo
En la contractació d’aquestes entitats hi va intervenir activament Albert Royo, secretari general del Diplocat, l’organisme que centralitzava l’estratègia internacional de la Generalitat. Royo va rebre de l’ISCA-AIDC un document Excel on es detallaven les despeses que suposaria l’equip internacional d’observadors, cosa que es va traslladar a Romeva. El correu partia d’un tal Lloyd, probablement Lloyd Dalziel, un dels especialistes que té l’ONG, que va treballar per a missions de l’ONU, l’OEA o l’OSCE. La intenció era que l’equip visitant s’estigués a Catalunya del 25 de setembre al 2 d’octubre. El cap de la missió rebria 30.216,62 euros i la despesa total a desemborsar per la Generalitat era de 145.771,94 euros. L’aleshores conseller va enviar un correu als seus dos subordinats, Altisent i Villatoro, en el qual comentava la missiva i el pressupost remès per Royo. “Entenc que hem de dir que sí. No tenim marge per negociar més”, avisava Romeva.

El detall de les despeses explicava que l’adjunt al cap de la missió tindria uns emoluments de 20.320,48 euros i cadascun dels membres o analistes percebrien 16.703,60 euros. Els contractes, doncs, pujaven a més de 110.000 euros, als quals calia afegir més de 30.000 euros per a àpats i 5.750 euros més per a taxis. El document remès pels canadencs va obtenir el vistiplau de Romeva, que, segons la Guàrdia Civil, “va donar instruccions d’acceptar un pressupost de despesa de 145.771,94 euros, per a una missió de representació sobre una activitat relacionada amb una votació que es produiria entre els dies 25 de setembre i 2 d’octubre, cosa de la qual es dedueix que es referia a l’activitat dels observadors internacionals per al referèndum de l’1 d’octubre”.

En les seves conclusions, no obstant, la Guàrdia Civil suma a aquesta xifra el que es va pagar als observadors de l’IRAI, de manera que, segons afirma, Raül Romeva va aparaular despeses per més de 200.000 euros. “Es desconeix si finalment es van fer els pagaments d’aquestes quantitats o no, però sí que es té coneixement que durant la realització del pseudoreferèndum de l’1 d’octubre hi va haver observadors internacionals a Catalunya”, diu l’informe.

Vot dels residents a l’estranger
La Guàrdia Civil destaca en un dels apartats del seu informe que Romeva va intentar posar en marxa el vot electrònic. “S’ha comprovat que al si del departament d’Exteriors es van fer estudis i fins i tot un projecte de llei per a la realització d’una votació electrònica per internet orientada als residents catalans a l’estranger. No cal obviar que, fora de l’anàlisi d’aquest correu electrònic, s’ha tingut coneixement en les diferents investigacions que el registre de catalans a l’exterior es volia utilitzar com un cens per fer una votació electrònica per al referèndum de l’1 d’octubre”, diu la Benemèrita en l’informe.

Un correu del mateix Raül Romeva a la cap de la seva Oficina, Joana Muñoz, datat el 22 d’agost del 2017, certifica que el govern de la Generalitat pretenia utilitzar el vot electrònic en la consulta. En el document que Romeva li envia a la seva subordinada, “s’estableix que el vot electrònic per Internet és l’opció més interessant pel seu potencial de servei al ciutadà, ja que facilita substancialment el vot des de l’estranger”. El que no s’imaginava el conseller és que totes aquestes comunicacions caurien en mans de la Guàrdia Civil poc després. 


POTS TROBAR L'ARTICLE SENCER AL Nº 1388 DE L'EDICIÓ EN PAPER DEL TRIANGLE