Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) confia que les pròximes eleccions autonòmiques, encara sense data fixada, la confirmin com la principal força sobiranista a Catalunya, superant Junts per Catalunya (JxCat). Però a més, l’actual direcció, ratificada en el darrer congrés, espera que l’estratègia del diàleg els situïn com l’únic independentisme “hegemònic útil i pragmàtic”. Les últimes enquestes, com les del CEO, no penalitzen els republicans per la seva aposta moderada i els mantenen al davant de JxCat, amb la possibilitat d’optar en un futur per un govern amb eix identitari o un executiu basat en l’eix esquerra-dreta.

A la cúpula del partit no li ha tremolat el pols ni per aturar els intents de JxCat d’investir Carles Puigdemont, ni ara menystenint les amenaces del president de la Generalitat, Quim Torra, per l’acord entre els republicans i el PSOE. Fins i tot el vicepresident del govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, va ser cridat per Torra per advertir-li que no assumia l’acord, i hores després el consell nacional republicà avalava l’acord. Tampoc la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’inhabilitar Oriol Junqueras i Torra han fet canviar de rumb els republicans.

L’únic maldecap que apareix en el full de ruta d’ERC és la capacitat de maniobra, bàsicament electoral, de l’expresident Carles Puigdemont. L’inquilí de Waterloo ha guanyat protagonisme amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Paradoxalment, el recurs presentat per Junqueras ha revitalitzat l’activitat política del seu rival.

Ara ERC estudia com pot neutralitzar l’expresident, mantenint-lo allunyat del taulell polític català. Els republicans no obliden les dues derrotes electorals amb Carles Puigdemont com a cap de llista de JxCat. L’expresident va guanyar l’exvicepresident a les autonòmiques del 21-D i a les europees del 26-M. La direcció d’ERC valora positivament que l’adquisició de l’acta d’eurodiputat per part de Puigdemont el faci abandonar l’amenaça de ser investit en aquesta legislatura, però sap que també li atorga un destacat aparador polític des de Brussel·les.

Tot i els temors de la cúpula, Esquerra Republicana manté una estratègia que realça el diàleg i les institucions catalanes, com ara el govern de la Generalitat i el Parlament, defugint l’objectiu de sectors més radicals de l’independentisme, que aposten per la unilateralitat, el Consell per la República o l’Assemblea de Càrrecs Electes.

.