La Generalitat afirma que hi ha un miler de menors estrangers no acompanyats que no tenen controlats i que no saben on són. Aquests menors doblement desemparats, per les seves famílies i per l'administració, viuen en assentaments il·legals, en barraques, o s'organitzen en petites bandes per a cometre robatoris a les urbanitzacions catalanes. Els menors no acompanyats (menas) estan posant en entredit la política social de la Generalitat, que no és capaç de controlar tots els menors que arriben a Catalunya. Molts d'ells són acollits a centres de menors, però prop d'una tercera part aprofiten escletxes legislatives, que la fiscalia del menor els hi doni la llibertat, per fugir i entrar en el món paral·lel de la delinqüència i els tripijocs.

Alguns d'ells vagabundegen pels barris barcelonins a l'espera d'un robatori menor que els faci el dia, i dormen en parcs i assentaments il·legals, com el de Montjuïc que ha arribat a tenir una vintena de menors. D'altres, en canvi, surten de la ciutat per formar petites bandes que es dediquen als robatoris en urbanitzacions dels municipis dels voltants. Tenen el pla molt estudiat, són cases aïllades a les quals els mossos d'esquadra triguen de mitjana uns 15 minuts en arribar. En aquest temps són capaços d'entrar, robar i sortir corrents. La manca d'efectius en el cos de mossos d'esquadra i la manca de resposta immediata són una combinació letal que aquests menors, i per extensió altres bandes de delinqüents, en un efecte crida reconegut pels mateixos mossos, aprofiten per desvalisar xalets i cases.

La província de Barcelona té molts municipis formats per una gran quantitat d'urbanitzacions on els robatoris a les cases s'han convertit en el pa de cada dia. No és d'estranyar que als mitjans de comunicació i per internet hi hagi un veritable allau d'empreses de seguretat per a posar alarmes, però és que no donen l'abast. Els veïns es queixen que estan indefensos davant l'augment dels robatoris i els mossos no donen l'abast. Hi ha de mitjana uns 70 robatoris al dia, uns 2100 al mes. Una xifra que té contra les cordes el cos de mossos qui acusa la Generalitat de manca de suport, personal i recursos.

L'alarma entre els veïns està disparada, i comencen a sortir les primeres patrulles ciutadanes, com és el cas del municipi de Dosrius, en què són els mateixos veïns qui s'organitzen per whatsapp per vigilar les urbanitzacions, sobretot a la zona de muntanya. Dosrius és una localitat del Maresme amb 2500 veïns que no té dotació de mossos, els més propers estan a Mataró, a 17 kilòmetres. Els veïns d'altres municipis com Sant Cugat o La Floresta han contractat seguretat privada que els hi vigili la zona per evitar l'augment dels robatoris.

Des de les entitats socials es demana a la societat que rebaixi la intensitat de l'alarma davant l'arribada d'aquests menors no acompanyats, i s'exigeix un esforç a la Generalitat per millorar l'acolliment i la protecció d'aquests menas. Es vol evitar que hi hagi menors no localitzats que puguin acabar en xarxes de delinqüència. Aquestes federacions, Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Federació d'Entitats amb Projectes Assistits (FEPA) i la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i Adolescència (FEDAIA), han demanat a la Generalitat que millori el protocol d'actuació per poder agilitzar els ingressos als centres de menors i tutoritzar-los, destinant més recursos, sense haver de recórrer als fons d'emergència, per educació, habitatge i serveis, per descriminalitzar el col·lectiu i oferir-los un futur. Per aquestes federacions el problema dels menas és un fenomen migratori estructural, però un cop a Catalunya la Generalitat n'és la responsable, i no pot "perdre'ls" ni criminalitzar-los.