Eloi Badia s’alia amb l’autor de la privatització més gran de la Generalitat

Sorpresa per les insòlites aliances que fa el regidor dels comuns
Eloi Badia

Esmaperduts i bocabadats. Així van quedar els assistents a una reunió de treball celebrada dies enrere a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) quan hi va aparèixer Eloi Badia –regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident d’Ecologia de l’AMB– en companyia… de Lleonard Carcolé!

Eloi Badia, membre de Barcelona en Comú i col·laborador de l’equip de l’alcaldessa Ada Colau, va arribar a l’Ajuntament l’any 2015 amb un objectiu programàtic prioritari: municipalitzar el servei de distribució domiciliària de l’aigua, que des del 1867 gestionava l’empresa Aigües de Barcelona (Agbar). Aquesta fita, que va començar a desenvolupar durant la seva anterior etapa a l’ONG Enginyeria sense Fronteres (ESF), ha acabat esdevenint una obsessió.

Societat mixta

A mesura que Eloi Badia ha anat acumulant derrotes en la seva croada particular contra Agbar, també ha anat in crescendo el seu “odi” contra aquesta empresa, que ja ha arribat a llindars malaltissos. I això que, des de l’any 2012, la gestió del cicle de l’aigua a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona l’assumeix una societat mixta pública-privada, formada per Agbar (70%), Criteria (15%) i la mateixa AMB (15%).

La gran batalla d’Eloi Badia en aquests últims cinc anys ha estat intentar liquidar aquesta societat mixta, i en aquesta tasca hi ha esmerçat una ingent quantitat de diners públics que té al seu abast, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona i també com a vicepresident de l’AMB. Però el Tribunal Suprem, en una sentència del 20 de novembre passat, va ratificar la validesa d’aquesta societat mixta i li va atorgar el servei de distribució de l’aigua fins a l’any 2047.

Rebuig del Parlament Europeu

No ha estat aquesta l’única plantofada que s’ha emportat Eloi Badia. El seu projecte de fer una consulta popular a la ciutadania de Barcelona per proposar la municipalització de l’aigua també ha quedat en via morta pel desacord dels grups polítics del consistori. I el 20 de febrer passat, la comissió de peticions del Parlament europeu va rebutjar la seva iniciativa, tramitada a través de la plataforma Aigua és Vida, d’impugnar la societat mixta.

Eloi Badia té declarada la guerra a Agbar, una empresa que és propietat del grup francès Suez. I en aquesta guerra utilitza una perillosa estratègia que el retrata i el desautoritza com a polític que s’autoconsidera d’esquerres: “Els enemics dels meus enemics són els meus amics”.

La privatització de l’ATLL

És d’aquesta manera com Eloi Badia ha procedit a la contractació dels serveis de la consultora Capiol Infraestructure & Asset Management SL, fundada per tres exdirectius d’Agbar caiguts en desgràcia per la seva connivència amb la màfia convergent: Lleonard Carcolé, Albert Pinadell i Joaquim Oliveras.

Lleonard Carcolé va ser nomenat per Artur Mas, l’any 2011, director general de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i president de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL). Des d’aquesta responsabilitat política va ser l’encarregat d’organitzar el polèmic concurs per a la privatització de l’ATLL, que és l’empresa que s’encarrega del subministrament en alta de l’aigua que es distribueix a l’àrea metropolitana de Barcelona.

La sentència del Tribunal Suprem

A finals del 2012, ATLL va ser venuda, per 1.000 milions d’euros, a un consorci liderat per l’empresa madrilenya Acciona i el banc brasiler BTG Pactual. Es tracta de la privatització més gran que va fer mai la Generalitat de Catalunya… tot i que va acabar en un estrepitós fracàs. El 21 de febrer del 2018, el Tribunal Suprem va anul·lar el concurs i l’adjudicació a causa de les nombroses irregularitats que s’hi van produir. Per postres, el president del banc BTG Pactual, André Esteves, va ser detingut en el marc de les investigacions sobre l’escàndol Lava Jato al Brasil.

Per això, el fet que Eloi Badia hagi decidit contractar els serveis de Capiol Infrastructure & Asset Management SL i hagi convertit Lleonard Carcolé en el seu assessor és, senzillament, esborronador. En el seu currículum penjat a la web corporativa de l’empresa, Lleonard Carcolé no té cap mania, i es vanta d’haver “liderat la privatització dels recursos hídrics” de l’ATLL.

Contradicció clamorosa

La contradicció és clamorosa. Com es menja que un dirigent dels comuns esmerci diners públics en una consultora que forma part de la trama del sector negocis de l’antiga Convergència? Per què, en nom de la municipalització de la gestió de l’aigua a Barcelona, Eloi Badia ha contractat l’artífex de la gran privatització de l’aigua feta a Catalunya? Això només té una explicació: l’odi declarat que tots dos tenen envers Agbar. I això no és bo ni és sa.

(Visited 326 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari