Al PSC no estan per a experiments “ni amb gasosa a casa” quan es parla d’encarar les pròximes eleccions municipals del 26 de maig del 2019. En un bon nombre de municipis catalans on alcaldes del PSC porten uns quants mandats governant s’havia parlat, negociat i acordat fer canvis i renovar candidatures. En algunes ciutats i pobles, amb la voluntat de rejovenir el futur alcalde; en uns altres, per fer un exercici de paritat i canviar, fonamentalment, home per dona; i en alguns altres casos senzillament per buscar un candidat o candidata amb més carisma.
Però a can PSC tenen clar que les pròximes eleccions municipals, com ja ha anat passant darrerament en totes les diferents conteses electorals, siguin de l’àmbit geogràfic que siguin, el debat pròpiament municipal es veurà contaminat pel conflicte independentista. I els socialistes catalans saben que en aquest context el seu perfil ha estat desdibuixat durant anys i que en la batalla entre els pro i els contra ells han quedat al marge. Per tot plegat, tots els canvis que el PSC tenia apamats per renovar i millorar, en alguns casos, els cartells electorals a les pròximes municipals s’han aturat i es deixaran “per a una millor ocasió”. És a dir, la consigna és que “allà on tinguem alcaldes, no farem canvi de candidats. No sigui que amb el recanvi perdéssim l’alcaldia”.
Es dona la circumstància que hi ha municipis on l’alcalde socialista, com també passa amb els d’altres formacions, porta força mandats ostentant la vara de comandament del municipi. Per posar alguns exemples de poblacions de la conurbació de Barcelona on el PSC ha governat llargament, hi ha un grapat d’alcaldes socialistes que porten com a mínim tres mandats seguits, com seria el cas de l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón; el de Viladecans, Carles Ruiz; la d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz; el de Sant Joan Despí, Antoni Poveda; el de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, o el de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, tot i que, això sí, alguns d’ells van entrar com a alcaldes a mig mandat del seu predecessor. I si no hi ha un daltabaix, tots aquests i un bon grapat d’altres tornaran a ser caps de cartell del PSC el pròxim 26 de maig.
L’efecte Sánchez podria animar nous candidats
Els socialistes catalans esperen que l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del govern central els ajudi a poder aplegar prou candidats per presentar-se a les pròximes eleccions municipals, especialment en petits municipis. I és que abans de l’arribada de Sánchez a la Moncloa, el PSC veia com un problema de difícil solució poder garantir la presentació de candidatures socialistes en localitats de menys de 1.500 habitants.
En aquests pobles, la pressió contra els qui s’havien significat com a socialistes era “pràcticament insuportable”, com apunten dirigents dels socialistes catalans, especialment després que el PSOE donés el seu suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per permetre a l’Estat prendre el control de l’administració catalana. Amb l’arribada de Sánchez a la presidència del govern central, el PSC va poder tornar a respirar, ja que, com va assenyalar en el seu moment el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, amb l’accés del PSOE a la presidència d’Espanya, els socialistes “hem passat de ser els del 155 per passar a ser els qui hem fet fora Rajoy”.
Abans de la batalla del procés, el PSC havia tingut una important i històrica implantació municipal als grans municipis. Ha governat a les quatre capitals de provincia catalanes i sempre ha tingut presència a les alcaldies de la poblada àrea metropolitana de Barcelona. Amb el procés va arribar el declivi del paper com a gran força municipal del PSC, i ara amb l’efecte Sánchez esperen la remuntada.
LLEGUEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
