Tot està obert. Encara que a hores d'ara semblaria que podria haver-hi un acord entre el PSC i JxCat perquè la socialista Núria Marín assumeixi la presidència de la Diputació de Barcelona, fins dijous 11 de juliol a les 12 del migdia pot passar qualsevol cosa.

Esquerra Republicana no ha llançat la tovallola i aspira a tancar un pacte independentista amb JxCat, encara que aquests últims no han oblidat la jugada dels d'Oriol Junqueras fent-los fora de l'alcaldia de Sant Cugat.

I no només Sant Cugat. Un altre exemple és que tot i que JxCat va guanyar a la majoria de municipis d'Osona, ERC va pactar amb qui fos per foragitar el seu principal adversari independentista. A Tona, per exemple, ERC ha enviat JxCat a l'oposició al pactar amb Aixequem Tona, tot i que JxCat havia guanyat les eleccions.

A hores d'ara tothom negocia amb tothom i, per tant, es poden donar altres coalicions de govern d'una institució sense problemes financers. Així en les negociacions, Barcelona en Comú-Podem preferia un tripartit d'esquerres amb socialistes i Esquerra. A més, es podria donar un altre tripartit: PSC- BComú i Ciutadans, que suma 25, dos més que l'opció independentista.

La Diputació de Barcelona està formada per 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat.

El ple de la Diputació el formen 16 diputats del PSC, els mateixos que ERC, i completen el plenari els 7 de JxCat, els 5 de Barcelona en Comú-Podem, 4 de Ciutadans, 2 del PP i 1 de Tot per Terrassa.