L’educació ocupa un rol estratègic fonamental en el Pla de nacionalització que va posar en marxa l’any 1990 el govern de Jordi Pujol. EL TRIANGLE ha tingut accés a aquest document, que és clau per conèixer i comprendre la història de Catalunya de les últimes tres dècades i l’està publicant per capítols en el setmanari, que es pot trobar en els principals quioscs d’arreu del territori.

Segons aquest Pla de nacionalització, a l’escola s’ha d’“impulsar el sentiment nacional català dels professors, pares i estudiants”. També s’ha de “garantir el perfecte coneixement de la geografia, de la història i d’altres trets socioculturals de Catalunya i potenciar l’ús de la llengua catalana per part de professors, mestres i alumnes”. Això, “tenint presents els valors propis del nostre poble i els valors universals de la humanitat”.

Jordi Pujol tenia molta clara la seva aliança amb l’Església catòlica, que va promoure i fomentar durant el seu llarg mandat de 23 anys. En aquest sentit, el Pla de Nacionalització recalca la “defensa ideològica i pràctica del model escolar mixt (escola pública i escola privada)”, que beneficia de manera especial les escoles religioses.

Segons aquest programa d’enginyeria social, els inspectors de la Generalitat havien d’“exigir el correcte coneixement de la llengua, la història i la geografia de Catalunya i dels Països Catalans a tots els professors, mestres i alumnes”. També contemplava que “a les escoles universitàries de formació del professorat d’EGB s’incorporin els valors educatius i el coneixement de la realitat nacional catalana”. A més, es preveia un “pla de formació permanent i de reciclatge del professorat que tingui en compte els interessos nacionals”.

El Pla de nacionalització volia que els mestres fossin activistes i per això proposava “vetllar per la composició dels tribunals d’oposició”, de manera que actuessin com a filtre eficaç. En aquest sentit, proposava “reorganitzar el cos d’inspectors de forma que vigilin la correcta complimentació de la normativa sobre la catalanització de l’ensenyament. Vigilar de prop la selecció d’aquest personal”.

Pel que fa als alumnes, se’ls volia adoctrinar amb la campanya El país a l’escola, que preveia activitats com la “cançó popular, sardanes, ballets, teatre, poesia (…)”. Els pares tampoc s’escapaven del radar de Jordi Pujol. Segons el Pla de nacionalització, calia “incidir en les associacions de pares, aportant-hi gent i dirigents que tinguin criteris nacionalistes”.