Els afiliats i simpatitzants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i nombrosos col·lectius vinculats al moviment independentista reben cada dia cinc o sis missatges per Whatsapp amb informacions i instruccions sobre com han d’actuar i reaccionar davant les notícies que es van produint. Una de les últimes instruccions que han rebut són els dotze punts de què consta el document Consells lingüístics per a dominar el relat, que van acompanyats del comentari: “per eixamplar la base”.

El primer d’aquests punts recorda al processista: “No diguis mai «indepe» per referir-te als independentistes. Hauràs entrat, sense adonar-te’n, en el terreny lingüístic des del qual es construeix el relat de l’adversari”. El tercer punt va en una línia similar: “No diguis mai «líders independentistes empresonats» per referir-te als «presos polítics». Un líder és una altra cosa. I qualificar-los només de «independentistes» és restringir ideològicament l’abast democràtic de la seva actuació política”.

També s’alliçona el receptor d’aquests consells lingüístics que “No parlis de Catalunya com a «futur estat independent», sinó com a República Catalana. Quanta gent pot posar en dubte la validesa dels valors republicans per defensar-ne uns de monàrquics? La República no existeix? Si hi ha valors republicans, hi ha «cosa pública» i, per tant, hi ha «república»”. La República, per tant, existeix. Digui el que vulgui aquell mosso d’esquadra malparlat.

Tampoc no s’ha de contraposar «independentistes» i no «independentistes», perquè “La idea de «societat dividida» en dos blocs excloents és el principal argument del relat de l’adversari”. L’autèntica divisió és, segons el Manual, entre «repressors i represaliats». I afegeix: “Quan algú et parli de «equidistància» o de «neutralitat», mira de conduir la conversa cap a un terreny en el qual hagi d’acabar escollint entre una porra i una urna”.

Altres prohibicions que han d’assumir els receptors d’aquests «consells lingüístics» són les de no parlar de «Constitució» a seques o del «Felip VI», sinó fer-ho sempre de «Constitució espanyola», o “millor encara”, de «Constitució del Regne d’Espanya», i de «El Borbó».

No hi ha "justícia espanyola" sinó "la maquinària judicial del Regne d’Espanya" i cal recuperar el terme "unionista": “Ens va ser molt útil en un moment determinat i ara sembla que l’hem bandejat”.

El Manual es tanca amb una “Coda final a manera de Nota bene”: “Tingues sempre present que, en una societat civilitzada, l’autèntica arma és la llengua”. I la munició corre per Whatsapp!