El cardenal i exarquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach va ser la persona que va signar les cartes de dismissio, és a dir, els documents que van permetre que dos diaques, Albert Salvans Giralt i Pere Cané Gombau, acusats d’abusos sexuals, fossin ordenats sacerdots. Sistach era llavors, als anys 80, vicari general de Barcelona. Aquesta és la darrera afirmació que posa el punt final a un voluminós expedient que ara s’ha conegut i que va instruir el sacerdot Jaume González-Agàpito, exfiscal de la diòcesi, fet que li va suposar l’ostracisme eclesial.


El nom de Lluís Martínez Sistach estava amagat i, fins ara, tot i les reiterades negatives del llavors cardenal-arquebisbe Narcís Jubany a destapar aquests fets, només es coneixien les inicials amb les quals es van signar les dismissio que permetien ordenar sacerdots aquests diaques i que fossin traslladats de diòcesi.


Un fet que hauria quedat enterrat, com d’altres a l’Església, si no fos perquè el mateix cardenal Narcís Jubany va pressionar les víctimes dels abusos que havien denunciat els fets perquè retiressin les acusacions a canvi d’apartar els diaques Salvans i Cané de l’Església. Res més lluny de la realitat.


Una de les víctimes ha explicat que la trama de pederàstia de l’associació Nous Camins s’encarregava de reclutar joves de famílies desestructurades. “Aquests fets es van denunciar als anys 80, però el cardenal Narcís Jubany va prometre a les famílies que els diaques Salvans i Cané havien estat reduïts a l’estat laical, però no era veritat, els van ordenar sacerdots”, explica una de les víctimes, en l’anonimat, a la web Infovaticana.


L’escàndol de corrupció de menors i abusos va saltar de l’arxidiòcesi de Barcelona cap a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, on els dos diaques ja ordenats i el sacerdot Francisco Andreo van fundar la comunitat Missionera de Sant Pau Apòstol i Maria Mare de l’Església, una entitat religiosa que els va permetre continuar amb la pràctica d’abusos sexuals. Els cardenals Narcís Jubany, Lluís Martínez Sistach i Ricard Maria Carles i els bisbes auxiliars Jaume Trassera i Carles Soler van girar l’esquena a les víctimes i no van voler posar llum sobre les acusacions contrastades per monsenyor Jaume González-Agàpito, l’antic fiscal de la arxidiòcesi de Barcelona, i van intentar amagar-ho tot.

 

 LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA.