Unió és la gran incògnita del 27-S. El seu candidat a la presidència de la Generalitat, Ramon Espadaler, s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir grup parlamentari, o sigui, un mínim de 5 diputats, però, de moment, els sondejos els són adversos i no els en donen més de 3 malgrat comptar amb valuosos suports empresarials i mediàtics.
Segons s’explica en les altes esferes d’Unió, el millor dels somnis de Ramon Espadaler és convertir-se en la clau de la futura majoria parlamentària i del govern: per això caldria que cap dels blocs possibles obtingués la majoria absoluta i que els democristians tinguessin els escons suficients per imposar les seves condicions. Ara com ara, pures fabulacions.
En cas d’obtenir representació parlamentària, els diputats que tregui Unió poden ser una anècdota o la clau de la majoria, però això no dependrà dels mèrits dels democristians sinó de la pura aritmètica. Els seus exsocis de Convergència no volen ni pensar en la possibilitat d’haver-se d’agenollar davant Duran Lleida.
Per preparar-se anímicament per a la previsible patacada electoral, Duran explica al seu cercle de fidels que les eleccions importants no són les del 27-S sinó els dos comicis que vindran a continuació: les eleccions generals, en les quals el mateix Duran es podria presentar com a cap de llista, i unes noves eleccions catalanes que preveu per l’any vinent perquè dóna per fet que la situació que es desencadenarà després del 27 de setembre serà d’ingovernabilitat.
Aleshores, Duran creu que arribarà el gran moment d’Unió. Per primera vegada des del 1978, Unió participarà en unes eleccions en solitari en les quals quedarà clar el seu potencial polític. No arriba a aquests comicis en les millors condicions, tot i que, de fa temps, Duran Lleida s’estava preparant per fer el salt.
El novembre passat va néixer la plataforma Construïm, amb l’objectiu d’aplegar catalanistes moderats, però el projecte se n’ha anat en orris sense que se n’hagin explicat quines eren realment les seves intencions. Després, el juny passat, Unió va convocar a la militància a una consulta interna amb una demencial pregunta sobre el futur de Catalunya en la qual es van imposar, per poc, els partidaris de Duran Lleida.
Aquesta consulta va servir perquè Unió emprengués el camí en solitari i per descobrir que tan sols comptava amb 4.000 afiliats, que ara seran molts menys per les fugues.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
