La diputada socialista al Parlament de Catalunya Marta Moreta ha publicat un article al diari ARA en què explica que va visitar discretament a la presó de Lledoners el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i que ja l’havia advertit, la matinada del 7 de setembre de 2017, que “si s’aprovaven les lleis de desconnexió podia acabar a la presó”. Moreta, pedagoga nascuda a Vic el 1969,  recorda que Junqueras li va respondre que “ho tenien tot controlat i pensat”. “Mai vaig entendre aquelles paraules perquè tots sabem com ha acabat tot plegat. Molts li havíem advertit que aquell no era el camí”, escriu Moreta en l’article, publicat aquest divendres 14 d’agost.

L’article es titula “Aguantar la mirada a Junqueras” i la diputada del PSC diu que l’ha escrit perquè “he necessitat explicar que allò que deia l’Oriol a l’entrevista de TV3 no era tota la veritat”.

Hi escriu que “L'onzena legislatura va ser intensa i vam tenir moltes ocasions d’establir converses llargues i profundes, sobretot durant el ple dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, en els quals es van aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica, que van fragmentar el Parlament i el país. Amb l’Oriol havíem parlat moltíssimes vegades. Havíem esmorzat i berenat junts, fèiem broma i parlàvem molt sovint de política municipal. Aquells dos dies d'activitat trepidant les reunions internes i les constants aturades del ple ens van portar a transitar pel Parlament durant hores fins ben entrada la matinada del dia 7. El dia 6 el recordo especialment llarg, esgotador, tens, ple de rumors sobre si es convocarien eleccions, sobre què passaria si s’aprovaven les conegudes lleis de desconnexió, sobre els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries, els recursos d’empara, les consideracions que emetien els lletrats del Parlament... Mai he aplaudit la presó d’Oriol Junqueras ni dels seus companys, però no comparteixo l'actuació que van tenir ERC i JxCat. Amb l’Oriol havíem parlat moltes vegades de les conseqüències que podia comportar l'aprovació de les lleis de desconnexió. Cap a dos quarts d’una de la matinada ja del dia 7 de setembre, asseguda en uns graons que donen accés a l’hemicicle, parlava amb quatre companys més del PSC que estaven asseguts en uns sofàs propers, quan Junqueras va venir a parlar una estona. Es va asseure al meu costat i es va posar a riure perquè jo m'havia descalçat. Ell anava descamisat, suat, el seu aspecte no era gaire diferent del meu”. Va ser aleshores que es va produir el diàleg sobre el risc que corria d’anar a la presó si acabaven aprovant les lleis de desconnexió.

I continua recordant que “Quan van empresonar l’Oriol a Estremera, vaig decidir escriure-li. No em podia imaginar la duresa del que estaven vivint ell i la seva família. El correu a la presó d’Estremera no era gens àgil, però unes setmanes després d'enviar la primera carta vaig rebre resposta seva. La correspondència va continuar. Quan el van traslladar a Lledoners la comunicació va ser més fluida; era més fàcil entregar una carta en mà als diputats i diputades d’ERC que anaven a visitar-lo. En una carta l’Oriol em demanava d’anar-lo a veure i vaig decidir fer-ho, això sí, mantenint tota la discreció possible. No tenia per què ser focus de cap informació mediàtica. Em van acompanyar en aquella trobada dues diputades d’ERC. Vam estar prop de tres hores parlant i tampoc desvelaré el contingut d’aquella conversa. Quan vaig sortir de Lledoners les sensacions eren estranyes, difícils d’explicar. Només puc dir que l’Oriol va estar content que l’anés a veure”.

És a partit d’aquestes reflexions que Marta Moreta remata l’article replicant Junqueras quan repta els socialistes a aguantar-li la mirada: “li vull dir a l’Oriol que sí, que li aguantaré perfectament la mirada i fins i tot l’abraçaré quan en tingui oportunitat. Però no ens equivoquem, no vaig compartir ni comparteixo una actuació d'ERC i JxCat que al meu parer ens ha portat a una situació de menys diàleg i més confrontació. Tant de bo després d’aquell 6 i 7 de setembre del 2017 s’haguessin convocat eleccions, perquè ara no seríem on som; s'ha demostrat que vam viure un autoengany col·lectiu. Abraçaré l'Oriol Junqueras quan tinguem l'oportunitat de discrepar i continuar discutint sobre el millor per al nostre país.”