Demanen que Barcelona formi part de la xarxa de ciutats ‘machadianas’

El col•lectiu Juan de Mairena vol que l’Ajuntament promogui el record dels espais de la ciutat vinculats al poeta andalús
El poeta Antonio Machado
El poeta Antonio Machado

El col·lectiu Juan de Mairena ha fet arribar a l’Ajuntament de Barcelona una sol·licitud perquè s’incorpori a la xarxa de ciutats ‘machadianas’. Aquesta xarxa es va crear el 22 de febrer de 2009 i en formen part Sevilla, Soria, Baeza, Segòvia, Rocafort i Cotlliure. Són ciutats en les quals va viure. Machado va néixer a Sevilla el 26 de juliol de 1875 i va morir a Cotlliure el 22 de febrer de 1939. Entre l’abril de 1938 i el gener de 1939 va viure a Barcelona, d’on va marxar a l’exili poc abans que les tropes franquistes ocupessin la ciutat.

Va arribar a Barcelona procedent de la població de Rocafort, a València, i després d’estar uns mesos a l’hotel Majestic, al passeig de Gràcia, es va traslladar a la torre Castanyer, al passeig de Sant Gervasi. Els seus darrers poemes i articles els va escriure en aquesta torre. En aquest període va publicar més de vint articles al diari La Vanguardia, on col·laborava periòdicament. Tretze d’aquests articles estaven introduïts per l’expressió “Des del mirador de la guerra”. El darrer el va publicar el dia de Reis de 1939 i en ell denunciava la política “filofeixista” d’Anglaterra i França.

Aquest reconeixement de Machado el reivindica el col·lectiu Juan de Mairena perquè el considera “un exponent dels trets èticament, culturalment i socialment més valuosos: humanisme, fraternitat, solidaritat i bondat”. A Barcelona hi ha un carrer que du el seu nom al barri de Canyelles. Al vestíbul de l’hotel Majestic hi ha una placa que el recorda. A més, l’única ‘suite’ que té nom porta el seu. Té uns 150 metres quadrats, la meitat dels quals els ocupa una gran terrassa, està a la novena planta, amb una vista excel·lent sobre la ciutat i molts llibres i quadres del poeta.

Els impulsors de la iniciativa també reclamen que Madrid i València se sumin a aquesta xarxa i es feliciten que es frustrés la proposta de suprimir la plaça que li ha dedicat Sabadell perquè un historiador contractat pel consistori actual el va considerar 'anticatalanista'.

La sol·licitud que Barcelona faci aquesta professió de fe “machadiana” arriba pocs dies després que el president del govern, Pedro Sánchez, visités la seva tomba a Cotlliure el passat 24 de febrer, en un acte que alguns independentistes van intentar boicotejar. Entre els firmants de la petició hi ha l’ex-Fiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.

(Visited 47 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari