El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, és la contradicció personificada. Si fa uns dies va aconseguir que el Parlament li aprovés la polèmica llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (APNB), que té per objectiu promoure la protecció del medi ambient, ara acaba de presentar l’informe preceptiu per intentar tirar endavant les obres de construcció de la prolongació de l’autopista C-32, entre Blanes i Lloret.

Aquest projecte, que promou l’empresa Invicat (filial del grup Abertis), va ser aturat el juliol de l’any passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en detectar que el preceptiu informe d’impacte ambiental era incomplet i no s’ajustava a la llei de canvi climàtic. Segons denuncien els ecologistes, organitzats en l’entitat Aturem la C-32  –que forma part de la plataforma SOS Costa Brava–, la construcció d’aquesta nova carretera comportarà la destrucció d’una important massa forestal de la comarca de la Selva, calculada en més de 60.000 arbres. En el moment que el TSJC va suspendre les obres, l’empresa constructora ja havia talat milers d’arbres, malgrat l’oposició dels militants ecologistes, que es van plantar davant les màquines.

Ara, el departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat una ampliació de l’estudi d’impacte ambiental del projecte de prolongació de la C-32, amb l’objectiu que el TSJC aixequi la suspensió cautelar de les obres, decretada fa un any. Els ecologistes no abaixen els braços i han anunciat que presentaran un nou recurs judicial, a la vegada que denuncien el doble joc del conseller Damià Calvet, que, amb l’aprovació de la llei de l’APNB, es posa la samarreta ultraconservacionista i, a la vegada, insisteix a carregar-se 60.000 arbres amb les obres de prolongació de la C-32.

A més, aquest projecte té gat amagat. D’un cantó, perquè, si es consuma la via ràpida entre Blanes i Lloret, hi ha anunciada la seva continuació entre Lloret i Tossa de Mar, que també provocaria gravíssims estralls ecològics.

De l’altre, perquè la carretera Blanes-Lloret, que serà gratuïta, la promou i la paga la mateixa empresa que explota l’autopista C-32. Segons el pacte signat l’any 2015 per l’aleshores conseller Santi Vila amb Abertis, la construcció d’aquesta nova carretera està subjecta a unes fórmules matemàtiques que, a l’hora de la veritat, obren la porta a la prolongació de la concessió de l’autopista de peatge C-32, que acaba el 31 d’agost de l’any 2021. 

La concessionària Abertis continua reduint la plantilla
Els treballadors del grup Abertis estan amoïnats i indignats. L’any passat, aquesta empresa d’infraestructures –controlada per la italiana Atlantia (família Benetton) i ACS/Hotchief (Florentino Pérez)– va obtenir uns beneficis de 1.101 milions d’euros. Tot i això, la direcció del grup, que presideix José Aljaro, ha decidit aplicar una dràstica política de retallades laborals.

Als primers que els va tocar rebre van ser els 136 treballadors de la filial Aumar, que van ser despatxats en acabar la concessió del tram Tarragona-Alacant de l’AP-7. A començaments d’enguany, Abertis va presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que va acabar afectant 142 empleats. I fa pocs dies ha anunciat la formalització d’un nou ERO, si bé no se sap, de moment, el nombre de treballadors que aniran al carrer. 

Aquesta onada d’acomiadaments coincideix amb la finalització, l’any vinent, de les concessions dels trams d’autopista La Jonquera-Tarragona, El Vendrell-Saragossa i Barcelona-Blanes, que són de les més rendibles que té el grup, perquè ja estan àmpliament amortitzades. El grup arrossega un endeutament de 23.500 milions d’euros i ha quedat molt tocat per la disminució del trànsit a causa de la Covid-19.

La destrucció no s’atura
La plataforma SOS Costa Brava denuncia que, malgrat la pandèmia de la Covid-19 i el confinament, la destrucció de paratges emblemàtics del litoral gironí i la tramitació de projectes urbanístics conflictius no s’ha aturat. Assenyalen, en aquest sentit, les obres de la urbanització que la promotora suïssa-andorrana Stoneweg fa a la cala Sa Riera (Begur), la construcció de 12 xalets i 53 habitatges a la Pineda d’en Gori (Palamós), l’edificació d’un auditori al recinte de Cap Roig o l’amenaça de destrucció de la pineda que envolta la platja del Canadell, a Calella de Palafrugell.