Aquesta mitjanit comença una multicampanya electoral que contempla les eleccions municipals, les eleccions al Parlament Europeu i les eleccions autonòmiques a dotze Comunitats Autònomes i a les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Totes aquestes cites electorals coincideixen el pròxim 26 de maig i aquesta campanya electoral arriba quan només fa onze dies que els ciutadans vam participar en les eleccions a Corts Generals, el passat 28 d'abril, que van acabar donant la victòria al socialista Pedro Sánchez.
Pel que fa a la capital catalana, les darreres enquestes apunten un quasi triple empat entre ERC, BComú i el PSC respecte al nombre de regidors a l'ajuntament de Barcelona. Als republicans representats per Ernest Maragall els sondejos apunten que poden obtenir 11 regidors. Pels comuns de l'actual alcaldessa Ada Colau, el resultat podria estar entre els 9 o 10 regidors. I els socialistes, amb Jaume Collboni com a cap de cartell, podrien obtenir al voltant de 8 representants a l'ajuntament. La qüestió radica en el fet que la majoria absoluta del ple municipal de Barcelona està en els 21 regidors.
Les altres candidatures amb possibilitats d'obtenir representació, segons el sondeig de GESOP per El Periódico, tindrien els següents resultats: la llista de Manuel Valls, que emparat per Ciutadans va irrompre amb força en la vida política de Barcelona però després s'ha anat desinflant, podria obtenir 6 regidors. La llista de JxCat encapçalada pel tàndem de Quim Forn, que es troba a la presó, jutjat per l'1-O, i Elsa Artadi, podria treure entre 5 i 6 regidors. I finalment el PP, amb el nou candidat Josep Bou que ha substituït l'etern Alberto Fernández Díaz, podria obtenir 2 regidors o, fins i tot en el pitjor dels escenaris, quedar fora del consistori.
En aquest context, el republicà Ernest Maragall, que és el que està més ben situat segons els sondejos, ja ha avançat que estaria disposat a buscar pactes amb els comuns d'Ada Colau si ell acaba sent l'alcalde de Barcelona. Però per garantir la governabilitat, Maragall tampoc ha tancat la porta a arribar a acords amb el "centredreta", com a qualificat a JxCat, marca electoral amb la qual concorre el PDECat.
