Colau gira l’esquena als serveis d’atenció domiciliaria

Sacyr i la cooperativa Suara aprofiten els contractes per precaritzar un sector que està a punt del col·lapse
Colau es nega a fer-se càrrec del servei d’atenció domiciliaria i deriva la gestió a les empreses de Forentino Pérez

“Estem molt decebuts amb Ada Colau, que ens va prometre que remunicipalitzaria el servei d’atenció domiciliària i no ha fet res. Amb el nostre suport va arribar a l’alcaldia i ara estem ressentits; era una activista pels drets socials que ens ha deixat de banda”. Qui parla així és Fina Salazar, treballadora jubilada del servei d’atenció domiciliària de Barcelona i membre de la Plataforma d'Atenció Domiciliària de Catalunya. Denucia les precàries condicions laborals d’aquest col·lectiu. “La majoria son treballadores que no poden ni arribar a final de mes, i que es troben amb situacions que fan molt complicada la seva feina. Aquest és un servei social i hauria de ser municipal”, explica Salazar.

Actualment hi ha unes 3500 persones que treballen als serveis d’atenció domiciliària, el SAD, un 97% dels quals són dones. “Moltes arriben de violència de gènere i altres són dones immigrades. Totes, però, són caps de família”. Hi ha dues categories de treballadores al SAD, l’auxiliar de la llar, que fa feines de neteja a domicili, i les treballadores familiars, que atenen a les persones, en la gran majoria dependents, i que s’encarreguen de dutxes, higienes, control mèdic, ajudar amb la paperassa… Quan entren als domicilis el panorama és desolador: brutícia, síndrome de Diògenes, malalts mentals, persones enllitades… Els problemes a que s’enfronten aquestes treballadores són molts però poc reconeguts per les empreses que les contracten. “Una persona que demanda els serveis del SAD és una persona que no té possibilitat de contractar a ningú que l’ajudi, amb una situació molt precària. I al final són precaris tenint cura d’altres precaris. L’Ajuntament hauria de fer-se càrrec, a les empreses de les subcontractes no els importa ni el treballador ni l’usuari”, argumenta Fina. 

El SAD està en mans de dos grans grups: les empreses Sacyr i Clece, de Florentino Pérez, i la cooperativa Suara. "El que nosaltres volem és la remunicipalització del sector, per evitar que els grans conglomerats s'enduguin els diners, que es podríen revertir en una millora de la qualitat dels serveis”, demanden. Ada Colau va signar el passat 2016 el darrer contracte amb el conglomerat de Florentino Pérez, per què es fes càrrec del SAD a Barcelona, en detriment de la ONG Associació Benestar i Desenvolupament, que ho portava fins aquell moment. Sacyr va oferir un preu més baix i es va emportar la contrata, tal i com ja havia fet amb les escombreries i la neteja dels carrers.

Pel que fa a la cooperativa Suara, “ni és cooperativa, ni és res, actuen sense moral ni humanitat”, declara una aïrada Fina Salazar. “Per exemple, quan les  treballadores fa un any que estan a la cooperativa, els fan triar entre anar a l’atur o fer-se sòcies aportant 8000 euros. Com que no tenen aquests diners, les posen a l’atur i les que volen capitalitzen els diners per entrar a la cooperativa; el problema és que moltes no arriben al total que demanen i llavors els hi van descomptant de la nòmina”. Suara s’encarrega de dues de les quatre zones en què està dividida Barcelona pel SAD; i controla 1500 treballadors.

Els treballadors del SAD anuncien mobilitzacions per denunciar la precarietat del servei. Demanen que l’Ajuntament remunicipalitzi el sector per evitar que els guanys se’ls emportin empreses com Sacyr. “Colau paga a Florentino 17,25€ l’hora per cada usuari, i l’empresa paga al treballador uns 6,5€ per hora. El marge que li queda és massa gran, i no es reverteix en la qualitat del servei. Si es fes càrrec l’Ajuntament es  milloraria aquesta qualitat”, explica Fina Salazar, membre de la Plataforma d'Atenció Domiciliària de Catalunya. Mentrestant, Colau va demanant contenció en la despesa social.

(Visited 131 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari