L'expresident de la Generalitat i líder de l'espai postconvergent, Carles Puigdemont, està enmig d'un dilema polític i personal. D'una banda, els seus correligionaris i els postulats que ell ha defensat el porten a tancar-se en banda davant la possibilitat que es pugui facilitar la investidura del socialista Pedro Sánchez al govern d'Espanya si no hi ha un gest ben potent cap l'independentisme.
Però de l'altra banda, Puigddemont sap que si ERC se surt amb la seva i acaba arrencant al PSOE un inici de la solució al conflicte polític que es viu a Catalunya en la seva negociació per la investidura, JxCat i Puigdemont quedarien fora de joc. Esquerra apareixeria com la garant de la solució i JxCat com la força de l'enrocament, de la inacció i d'unes essències que poca utilitat acabarien tenint pel procés independentista
Això, juntament amb la condició d'exiliat a Waterloo i el fet no poder fer política des de Catalunya acabaria condemnant Puigdemont a la marginalitat dins de l'espai polític català. Aquesta és una de les raons que han portat l'expresident i els seus a fer el joc a ERC i a no tancar la porta a una possible negociació conjunta amb el PSOE. I és que Puigdemont veu que si deixa ERC sola, pot sortir més escaldat del que vol.
