El 15 de març, el diputat Quim Torra rebia un WhatsApp on l’historiador i periodista Borja Vilallonga el temptava amb la presidència de la Generalitat: “I si et proposem que siguis president?” –i afegia–: “No és broma”. En la resposta, Torra ignorava la primera persona del plural per afirmar: “No m’ho proposaran mai perquè el PDECat no voldrà mai (i crec que ERC tampoc)”. La contundent resposta del qui després seria president no arronsa el seu interlocutor: “Ho entenc per la part dels partits, però es podria buscar suport cívic”, i insisteix: “Si em deixes, en parlo amb el meu grup” (?). Torra, pessimista, no es deixa convèncer: “Han renunciat a tot, Borja”, i tot seguit pronuncia la frase més demolidora: “Volen autonomisme”. La conversa es va fer pública el passat 31 d’agost gràcies a la captura de pantalla que Vilallonga va publicar a Twitter. No cal dir que l’striptease ha aixecat polseguera. Les paraules de Torra, pronunciades dos mesos abans de ser nomenat president, confirmen el que en els cenacles polítics fa temps que es diu en veu baixa, que el PDECat –Puigdemont al marge– i ERC han renunciat a perseguir activament la independència. Després, en ser preguntat Torra sobre la indiscreta conversa, no la desmenteix: “Ves què hi farem…”.
Les preguntes s’amunteguen: Qui és Vilallonga? Va influir en el posterior nomenament de Torra? Quan diu que “si em deixes, en parlo amb el meu grup”, a quin grup es refereix? I la més important: és veritat que els principals partits han renunciat a la independència?. Borja Vilallonga és un historiador i periodista, doctorat per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, que ha treballat com a professor a la universitat de Columbia de Nova York i ha col·laborat com a columnista d’opinió en els principals diaris catalans. Va ser director del setmanari El Temps i exerceix com a “guia espiritual i coach”.
Després, en una extensa confessió, el periodista explica com els del seu grup “pensàvem que en Quim Torra era l’únic diputat amb capacitat per exercir un lideratge independentista que evités la neoautonomia”. Però la veritat ha estat molt diferent i, segons diu, Torra s’ha convertit en “l’enterramorts ideal, qui, en realitat, ha fet més fàcil de desplegar la neoautonomia”. I a partir d’aquí detalla els culpables de la desfeta: “Ha estat també la victòria d’en David Madí i en Sergi Sol, perquè en Quim Torra no s’hi ha enfrontat. Això és la victòria de l’Artur Mas i l’Oriol Junqueras –els dos responsables principals de frenar la declaració d’independència després del referèndum”. Vilallonga explica com “el seu grup” es va reunir amb Torra poc després de la seva investidura. Segons ell, el ja president els va confessar: “Només em fan signar nomenaments, increments salarials, cotxes oficials i dietes. És l’única cosa que els interessa”.
