L'expresident de la Generalitat i exlíder de Convergència Artur Mas ha atribuït la decisió de liquidar Convergència Democràtica (CDC) i fundar el PDECat com a partit successor, en bona mesura, al fet que el seu predecessor com a líder convergent, el també expresident Jordi Pujol, confessés el 2014 que havia amagat diners a Hisenda.
Preguntat per Nació Digital sobre el cas Palau i la defensa que fa de l'extresorer convergent Daniel Osàcar, Mas ha assegurat que les sentències no han donat a raó al també expresident Pasqual Maragall, que fa quinze anys va acusar CDC de finançar-se il·legalment a través de comissions del 3%.
"Aparentment ha estat així, i els diré per què no és veritat, de la mateixa manera que crec que és fals el tema del 3%", ha assegurat Mas, que seguidament ha afirmat: "El que realment ajuda o motiva, en bona part, el final de CDC i el naixement del PDECat és la confessió del president Pujol".
"Qui ho havia estat tot, com a fundador, com a líder, com a president i com a referent ètic, era el que explicava el que explicava, i això canvia tota la història. A la resta de partits això no els havia passat. Els havien passat altres coses, però no això. Això és el que justifica, en bona part, el final de CDC i el naixement del PDECat", explica a la mateixa entrevista.
"No són els altres casos, perquè només n'hi ha un de jutjat que encara no té sentència ferma, i estaríem en el cas comú de molts altres partits que han passat per aquest tipus de judicis i que no han deixat d'existir per aquest motiu", assegura l'exlíder convergent sobre el cas Palau i el 3%.
Mas afegeix que "no es pot -encara que hi hagi els judicis- vincular el cobrament de comissions si no es demostra que els contractes públics havien quedat alterats. I en la sentència del cas Palau no s'ha entrat en l'anàlisi de com s'havien adjudicat les coses. Es pressuposa que s'han adjudicat bé. Si s'adjudiquen bé, per què hi havia d'haver un tracte de favor?".
Pel que fa al motiu que podrien tenir Ferrovial o ACS donar diners a les fundacions convergents, Mas respon que "volien tenir una bona relació amb aquell projecte polític, amb les persones que el portaven, igual que altres empreses han ajudat a altres fundacions d'altres partits. Algunes d'aquestes empreses ajudaven fundacions de moltes altres formacions. Per què ho feien? Per la mateixa raó. En el nostre cas, en teníem algunes més. Representàvem una formació política que, en el terreny econòmic tenia un discurs i una pràctica que efectivament anava conjuntada amb els interessos de l'economia productiva. Qui va alterar a Espanya, als anys noranta, tot el marc fiscal per modernitzar-lo en la successió de l'empresa familiar? Ho va fer CiU. Hi havia un munt de companyies del nostre país que això ho havien agraït molt, perquè era la pervivència d'aquestes empreses".
"Si es vol demostrar que hi havia tracte de favor i cobrament de comissions il·legals, a part de pressuposar-ho, que és el discurs fàcil, s'ha de demostrar que els contractes s'alteraven", hi sosté Mas.
