Va arribar a l’Ajuntament com l’alcaldessa del canvi i, quatre anys després, el seu balanç és absolutament decebedor. Un dels capítols que Ada Colau va prometre en la campanya del 2015 que capgiraria, si guanyava, és la política de repartiment de la publicitat institucional, que el seu antecessor en el càrrec, Xavier Trias, havia concentrat en els dos grans grups mediàtics de Barcelona, La Vanguardia (Grup Godó) i El Periódico (Grupo Z), per tal que el tractessin com un reietó.
Ada Colau, assessorada per un grup de periodistes afins al moviment dels Comuns i de Podem, es va comprometre a donar suport des de l’Ajuntament als mitjans de comunicació alternatius i d’esquerres, amb l’objectiu de trencar el duopoli mediàtic dels grups del comte de Godó i d’Antonio Asensio i diversificar l’oferta i l’agenda informatives. A l’hora de la veritat, les bones paraules se les ha emportat el vent i l’alcaldessa ha fet una política publicitària molt semblant a la de CiU, com demostren les dades que figuren en el Portal de la Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, a les quals ha tingut accés EL TRIANGLE.
Entre els anys 2015 i 2018, ambdós inclosos, l’Ajuntament es va gastar un total de 54,4 milions d’euros en publicitat. D’aquesta quantitat, als mitjans de comunicació només hi van arribar, en realitat, 43,7 milions d’euros, ja que més de 10 milions van anar a parar a empreses externes per pagar les despeses de producció dels anuncis i la tramitació i seguiment de les insercions publicitàries.
Borratxera de diners
Més de la meitat de la inversió en publicitat de l’Ajuntament presidit per l’alcaldessa Ada Colau s’ha destinat a omplir les butxaques dels editors del Grup Godó i Grupo Z. Això queda molt clar si analitzem, per exemple, les dades de l’any 2018 que figuren en el Portal de la Transparència.
L’any passat, l’Ajuntament de Barcelona es va gastar 14,1 milions d’euros en el capítol publicitari, dels quals 9,6 milions van anar a parar a les empreses de mitjans de comunicació. Doncs bé, el Grup Godó i el Grupo Z van rebre, en conjunt, 5,2 milions d’euros, l’equivalent al 54% de tot aquest pastís.
Les injeccions de diners públics municipals a aquests dos grans grups mediàtics es fan per diverses vies, no només a través de les seves capçaleres més emblemàtiques, La Vanguardia i El Periódico. Els continguts publicitaris també són variats i van des dels anuncis formals, els bàners i els patrocinis als informatius redaccionals de pagament.
Durant l’any 2018, el Grup Godó va ingressar un total de 2,8 milions en publicitat de l’Ajuntament d’Ada Colau: 407.421 euros per insercions a l’emissora RAC1; 25.005 euros a RAC 105; 813.642 euros per publicitat a la web de La Vanguardia; 51.618 euros a la web de Mundo Deportivo; 1.139.118 euros a l’edició en paper de La Vanguardia; 102.368 euros a l’edició impresa de Mundo Deportivo; 257.279 euros pel suplement setmanal Què Fem i 38.349 euros a la televisió 8 TV.
El Grupo Z, per la seva banda, va rebre l’any passat 2,4 milions d’euros de publicitat municipal. Les vies d’entrada també són diverses, com en el cas del Grup Godó: la pàgina web d’El Periódico va ingressar 922.294 euros de l’Ajuntament; l’edició en paper del diari que dirigeix Enric Hernández, 1.072.492 euros; la web del diari Sport, 46.939 euros; l’edició impresa d’aquest diari esportiu, 117.368 euros; a més, el suplement setmanal On Barcelona que publica El Periódico va ser premiat amb 271.282 euros.
Molt lluny d’aquest duopoli mediàtic que acapara la publicitat municipal hi trobem, en tercer lloc, el diari Ara, que presideix l’empresari Ferran Rodés, que l’any passat es va emportar de la Casa Gran més de 250.000 euros. Per un cantó, la versió digital Ara.cat va rebre 67.882 euros; l’Aracriatures, 3.254 euros; el diari en paper Ara, 90.487 euros; el suplement imprès Ara Criatures, 9.493 euros i el suplement cultural Ara Play, 85.858 euros més.
L’alcaldessa s’enfada
El més demencial de tot aquest afer és que l’alcaldessa Ada Colau, després d’omplir les butxaques dels grans editors de la ciutat, es considera maltractada pels mitjans de comunicació que ella mateixa ha decidit engreixar amb els diners públics de l’Ajuntament. Es pensava, ingènuament, que amb les generoses injeccions de publicitat que ha fet aquests últims anys als grups Godó i Z tindria “bona premsa” i que, d’aquesta manera, el pròxim 26-M tindria la reelecció a la butxaca.
En un vídeo penjat la passada setmana a YouTube, Ada Colau es queixava amargament del poc ressò mediàtic que havia tingut l’acte L’amor guanya l’odi, celebrat a Barcelona per contraprogramar la concentració de Vox a l’avinguda Maria Cristina. També criticava obertament La Vanguardia per haver destacat a la portada del diari la reprovació que va rebre dels grups de l’oposició en l’últim plenari municipal i que, en canvi, no ressaltés la mesura d’oferir tractaments odontològics a preus rebaixats.
