El 13 de juliol del 1992, en vigílies dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, va enviar una carta als seus consellers en què feia constar el seu desacord amb l’ús de l’expressió comunitat autònoma per referir-se a Catalunya. L’havia vist en alguns documents de la mateixa Generalitat i ho considerava intolerable. 

La carta, que reproduïm en aquesta notícia, deia textualment: “En alguns textos oficials de la Generalitat veig que es parla de Comunitat Autònoma de Catalunya. Considero que aquesta expressió no l’hauríem d’emprar mai”. I afegia que comentaria el tema en la següent reunió del Consell Executiu. 

No indicava, però, quina creia que era l’expressió adequada per referir-se a Catalunya. País? Nació? Segurament li agradava més la forma com la definia l’Enciclopèdia Catalana: “País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica. La capital és Barcelona”. I l’Enciclopèdia segueix: “Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és, també, el més extens”.

L’apartat que la Viquipèdia dedica a Catalunya no l’ha escrit Jordi Pujol. La presenta com “un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d’Espanya”.  Afegeix que “és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana”. La Wikipedia va més a sac: “Catalunya és una comunitat autònoma espanyola considerada nacionalitat històrica”.

La paraula Principat referida a Catalunya es presta a confusió perquè hi ha qui hi veu la referència a algun príncep espanyol, però no és així. Es remunta a abans del Decret de Nova Planta i la va recuperar Joan Fuster el 1962 en el seu opuscle Qüestió de noms. La seva idea era anomenar Catalunya tots els Països Catalans, però, conscient que tindria pocs adeptes, va recórrer al Principat de Catalunya per referir-se al conjunt de les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Amb tot, no sembla que a Pujol l’entusiasmés parlar de Principat de Catalunya.

A Catalunya Ràdio i TV3 fugen de l’expressió comunitat autònoma de Catalunya tant com poden, tot i que al llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no s’especifica com s’hi han de referir els periodistes. També tenen clar que la paraula Espanya com menys surti, millor.

L’Estatut de Catalunya del 2016 sí que parla de comunitat autònoma. Al seu article primer s’hi llegeix: “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”. Aquest Estatut se suposa que va ser anul·lat per la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, aprovada el 8 de setembre pel Parlament de Catalunya. L’article primer d’aquesta llei es titula Estat català i diu que “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”. Què en deu pensar Jordi Pujol, d’aquesta definició?

La carta que aquí publiquem forma part de la sèrie dels Papers secrets, un arxiu documental d’un exalt càrrec de la Generalitat pujolista al qual ha tingut accés EL TRIANGLE, que l’està exhumant des de fa algunes setmanes.
A Jordi Pujol, l’expressió “comunitat autònoma” li provocava urticària