Les declaracions de Sandro Rosell sobre el Barça, l'entorn i la relació en el seu llarg empresonament durant gairebé dos anys, han tingut un ampli ressò esportiu i social en tots els mitjans de difusió menys a TV3, on les seves paraules amb prou feines han estat replicades. L'ordre de limitar pràcticament al no-res les esperades explicacions de l'expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, provenen de l'alt comandament de TV3, de Vicent Sanchis, el seu director, periodista militant en el laportisme i en aquest sector negocis de l'entorn del Barça on conviuen des de fa molts anys els interessos de Jaume Roures, tot allò que encara es mou en nom de Cruyff, Guardiola i la seva cort i avui Víctor Font, el dofí de Ferran Soriano.

A més, Vicent Sanchis ha congelat un especial sobre Rosell realitzat per un periodista de la Corporació, Victor Lavagnini, que detalla com va viure el seu pas per la presó, el judici, la seva excarceració i la definitiva absolució. Una peça informativa exclusiva, de rigor periodístic garantit, que TV3 podria haver ofert però que segueix a l'espera d'entrar a la graella de la programació de canal.

La negativa de Vicent Sanchis, i del que representa la seva figura, respon a la seva pròpia i personal obsessió amb Rosell i a la seva voluntat de seguir acumulant mèrits per seguir en el càrrec després de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, siguin quan siguin, amb l'esperança que els seus segueixin manant.

Sanchis va ser l'últim director de Barça TV a l'època de Joan Laporta. El canal va ser utilitzat en aquest temps per atacar i insultar els socis -els nuñistes sobretot- i a mitjans del Grup Godó en tertúlies amenitzades per un Salvador Sostres contractat per a tal fi a un preu, com el mateix Sanchis, molt per sobre de la ràtio i possibilitats del mitjà oficial del club. En les eleccions que guanyaria Rosell, escombrant al candidat continuista Jaume Ferrer, apadrinat per Laporta, Vicent Sanchis se les va arreglar per emetre un debat amb tots els candidats menys Sandro Rosell amb el propòsit, com la tele que ell dirigia, de menyscabar la seva imatge i evitar que el soci el votés.

La veritat és que l'efecte va ser invers, ja que el barcelonisme (juny de 2010) va proclamar Rosell president amb el nombre més gran de vots de la història. Poc després de la seva proclamació, però, Vicent Sanchis no només no va presentar la seva dimissió, sinó que es va oferir a seguir en el càrrec mitjançant insinuacions i proposicions que van ser qualificades de "deshonestes i indecents". Va ser immediatament acomiadat.

Per aquest motiu, Sandro Rosell li va llançar un avís a l'entrevista a Mundo Deportivo, suggerint que no volia ni imaginar que el reportatge de TV3 sobre ell, acabat des de fa un mes, estava sent ocultat per la televisió catalana. L'expresident segueix apuntant a aquest entorn del club, al qual pertany Sanchis, com a directament responsable de conspirar i erosionar aquells presidents com ell i Bartomeu que no es pleguen als interessos econòmics de certs personatges i empreses.

Quan Vicenç Sanchis va ser director de Barça TV, el canal el produïa i gestionava enterament Mediapro, que gaudia d'unes excepcionals condicions d'explotació. D'una banda, pagava per tenir-ne el control, però d'altre costat cobrava a preu d'or tots els costos de producció, ja que per contracte era l'únic proveïdor de serveis i mitjans tècnics del canal, això a part de prerrogatives i drets d'emissió digitals. Joan Laporta li havia fet un contracte a mida per a una televisió en la qual Vicent Sanchis, com a director, va poder gaudir d'una dolce vita que, pel que es veu, no ha pogut oblidar encara.