El comitè d’empresa de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) acusa al Departament de Presidència de la Generalitat de la derrota de l’esmena als pressupostos del 2020 que proposava ampliar en 400.000 euros la partida destinada al Pla Estratègic 2019-2021 d’aquest organisme de comunicació. L’esmena va ser presentada per Catalunya en Comú Podem i va ser rebutjada pels vots dels diputats de JxCat, Ciutadans i el Partit Popular. El comitè lamenta que aquest comportament parlamentari “hagi tombat una esmena que apostava per garantir la viabilitat futura de l’ACN”.
En el comunicat, el comitè diu que “ens preocupa especialment el fet que el grup de Junts per Catalunya, soci del Govern que ostenta la conselleria de Presidència de la Generalitat, de qui depèn l’ACN, hagi tombat la iniciativa parlamentària”. El Departament de Presidència l’ocupa Meritxell Budó, que és també portaveu de l’executiu català. Els representants dels treballadors requereixen “solucions immediates per l’Agència i per al desenvolupament del Pla Estratègic, vital per al futur de l’ACN i per fer front a la precarietat laboral existent, la manca de personal i recursos i la sistemàtica manca d’inversió tecnològica que s’ha patit els darrers anys”, i afirmen que “defensem l’existència d’una agència de notícies pública, independent i forta i emplacem totes les formacions polítiques a garantir la seva viabilitat econòmica”.
Finalment, el comitè d'empresa recorda que “darrere dels micròfons, les càmeres i els textos de l’Agència hi ha una plantilla de treballadors i treballadores professionals entregats que es mereixen un reconeixement, unes condicions dignes i una estabilitat”. El comitè d’empresa de l’ACN va ser renovat el passat mes de setembre i està negociant amb la direcció un conveni laboral propi.
L’ACN és el resultat d’una iniciativa privada creada a Girona, l’any 1999, amb el suport de les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, sis consells comarcals i set ajuntaments, tots ells governats per Convergència i Unió. Carles Puigdemont en va ser el director des de la seva creació fins l’any 2002. Aquell any, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (precedent de l’actual CCMA) hi va entrar com a accionista i tres anys després es va convertir en el seu únic propietari.
