(Foto: Ivan G. Costa)
Joan Puig, exdiputat d'ERC, acusa el director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, de recórrer a una coneguda agència de detectius per seguir-lo, amb l'objectiu de treure-li els draps bruts, després que el primer participés en una protesta per la piscina que el periodista té a la seva residència mallorquina. Tot i que no ha mencionat el nom de l'agència, Puig ha donat a entendre que és la mateixa que ha fet les auditories de seguretat del Barça.

Joan Puig assegura que ha rebut múltiples pressions per a que deixés de ficar-se amb Pedro J., fins al punt que la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va demanar a Joan Puigcercós, quan aquest últim estava de diputat a Madrid, que s'oblidessin de la piscina. Un altre que, segons explica, també va demanar que ho deixés córrer va ser Miguel Barroso, exsecretari de Comunicació de Rodríguez Zapatero i espòs de la ministra Carmen Chacón. Joan Puig també ha responsabilitzat Pedro J. Rodríguez de la mort de l'esposa d'un dels comissaris de l'11-M, que suposadament es va suicidar per l'enfoc de les informacions d'El Mundo.

L'exdiputat republicà ha fet aquestes declaracions en la presentació, aquest matí, en el Col·legi de Periodistes de Catalunya, del llibre Pedro J. Ramírez al desnudo, una biografia crítica del director d'El Mundo, escrita pel periodista canari José Díaz Herrera, editada per Foca. A Pedro J. Ramírez li devien xiular les orelles. Díaz Herrera conclou que, en el fons, el director d'El Mundo intenta fer política des del periodisme. Curiosament, l'editorial Esfera de los Libros, vinculada a El Mundo, li va encarregar una biografia crítica del difunt Jesús Polanco, un any abans de la seva mort, però ell va preferir escriure sobre Pedro J., la prima donna de la premsa espanyola. En la presentació, Antonio Franco, exdirector d'El Periódico de Catalunya, ha dit que Pedro J. «està ben dotat per ser periodista, sempre ha tingut un gran nas per intuir què serà notícia, és valent, però ha posat tot això al servei de la seva dimensió d'home de poder». En la seva opinió, «Pedro J. és en si mateix un poder fàctic, semblant al de l'Església en les seves èpoques més negres o a l'Exèrcit de finals del XIX».