Després que el Tribunal Suprem ordenés la clausura de l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), i la restauració del terreny on fou ubicat, les entitats ecologistes que es van oposar a aquella instal·lació van encarregar un informe d’avaluació de les opcions de buidatge de Vacamorta que inclou una antiga advertència d’allò més significativa, publica el Diari de Girona.
Aquest treball, elaborat l’enginyer tècnic agrícola i biòleg Ferran Pauné, cita un dictàmen del Consorci d’Aigües de la Costa Brava del 1985 que ja desaconsellava instal·lar una abocador a Cruïlles “pel greu risc de contaminació de les aigües subterrànies”.
Fa 31 anys, exposa el mateix diari, el Consorci advocava per “evitar qualsevol abocament atès que podria contaminar les aigües subterrànies a causa de la permeabilitat dels aqüífers” i trobava imprescindible “la completa impermeabilització del sòl” en cas d’haver d’instal·lar un abocador, quelcom que segons Pauné no es va fer. L’expert ha constatat “la contaminació de l’aqüífer per residus tòxics” i ha assenyalat que la impermeabilització fou “inadequada o insuficient”.
Així mateix, aquest científic destaca en el seu informe l’ocultació de dades sobre l’abocador que, per llei, són d’accés públic, com ara “la tipologia i quantitats” detallades dels residus dipositats.
L’ombra de Jordi Pujol Ferrusola
A finals dels anys noranta, l’aleshores alcalde de Cruïlles, Antoni Mallorquí (CiU), va concedir una llicència d’activitat de les instal·lacions amb el vistiplau del departament de Medi Ambient de la Generalitat, quan Felip Puig n’era el seu conseller.
L’empresa gestora de l’abocador era GBI Serveis, de Gustavo Buesa, investigada pels contractes amb l’Ajuntament de Lloret de Mar (cas Clotilde) i pels pagaments a empreses vinculades amb Jordi Pujol Ferrusola, de qui Buesa, imputat pel cas Pujol a l’Audiència Nacional, va ser soci en el negoci del tractament dels residus.
