Arran d’una denúncia presentada per l’ONG tarragonina Societat Humana –entitat fundada per un grup d’advocats compromesos en la defensa dels drets humans–, el Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Reus ha encetat una investigació sobre els protocols de seguretat de la central nuclear Vandellòs 2. De moment, el jutge ja ha escoltat el testimoni de dos pèrits, que han confirmat deficiències en el funcionament d’aquesta instal·lació atòmica.

Els fets investigats, que podrien ser constitutius d’un delicte d’“imprudència molt greu”, van passar a començaments de l’any 2018. Concretament, el 13 de febrer, els responsables de la central van detectar un degoteig d’aigua en el sistema de refrigeració del generador de vapor A. Aquesta incidència es considera greu, ja que estava localitzada en la barrera de pressió que envolta el nucli del reactor i, per tant, pot alterar el seu funcionament o provocar una fuita d’elements radioactius.

Segons els activistes de Societat Humana, la direcció de Vandellòs 2, en detectar aquest degoteig, hauria d’haver procedit a aturar immediatament la central per reparar aquesta fuita d’aigua en el sistema de refrigeració. Però l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), l’empresa responsable de la planta, va decidir mantenir-la en marxa.

No va ser fins al 3 de març que, en constatar que el problema de la fuita d’aigua a la barrera de pressió persistia, l’ANAV va comunicar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que procedia a l’aturada del reactor. Segons la denúncia presentada per Societat Humana a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona, és una gravíssima irresponsabilitat que l’empresa que explota Vandellòs 2 deixés passar 17 dies entre el descobriment d’aquesta filtració d’aigua i la decisió d’aturar la planta per procedir a la seva investigació i reparació.

Què va passar durant aquests 17 dies en els quals la central va continuar funcionant, malgrat aquesta avaria? Quin volum d’aigua es va escapar de la barrera de pressió? Va comportar aquesta negligència de la direcció de l’ANAV un risc per la seguretat de la instal·lació atòmica? Aquestes són les qüestions que el titular del Jutjat núm. 2 de Reus intenta aclarir amb la investigació que manté oberta, en la qual, de moment, no hi ha cap imputat.

Pròrroga fins al 2035

Allò que més amoïna és que, amb posterioritat a aquesta fuita produïda en el generador de vapor A de Vandellòs 2, se n’han detectat tres més, però en aquest cas en els altres dos generadors de la central, el B i el C. Segons consta en el rapport d’incidències notificades que publica el CSN, el 17 de desembre de l’any 2018 es va detectar una fuita d’aigua de la barrera de pressió del generador B, quantificada en 19 litres/hora. Això va obligar a aturar el funcionament de la central.

El 4 d’abril passat es va produir una nova aturada no programada del reactor, en fallar una de les tres bombes de refrigerant. Els tècnics que es van fer càrrec de reparar aquesta avaria van descobrir, a més, una fuita d’aigua en el generador de vapor B i la presència de bor als taps de les vàlvules de drenatge dels generadors B i C.

I el 17 d’abril passat, l’ANAV va comunicar que s’havia produït una nova aturada automàtica del reactor de Vandellòs 2 a causa que el sistema de protecció havia detectat un baix nivell d’aigua en el generador de vapor C. És a dir, en el termini d’una mica més d’un any, aquesta central nuclear ha patit quatre aturades no programades, un símptoma molt preocupant en una instal·lació d’aquestes característiques.

La planta de Vandellòs 2, que té una potència de 1.087 Mw, va entrar en servei l’any 1988 i, per tant, acumula 31 anys de funcionament. El reactor és un disseny de la multinacional nord-americana Westinghouse, i per refrigerar-lo s’utilitza l’aigua del mar.

Grups ecologistes com Greenpeace o Ecologistes en Acció han denunciat l’envelliment tècnic de les centrals del tipus PWR, com és el cas de la de Vandellòs i també de les dues plantes que hi ha a Ascó. Aquesta tecnologia està quedant desfasada i les estructures i els seus components donen signes de fatiga. Aquesta seria l’explicació última de les reiterades fuites d’aigua que s’estan produint, d’uns mesos ençà, en la barrera de pressió del reactor.

Les dues entitats ecologistes reclamen també que el CSN endureixi els reglaments i els protocols de seguretat que regulen el funcionament de les centrals del tipus PWR. En principi, l’autorització per operar de Vandellòs 2 finalitzava a mitjans d’aquest 2020. Però el govern en funcions de Pedro Sánchez ha pactat prorrogar la vida de les nuclears, de manera que continuarà en servei fins a l’any 2035... si abans no passa res.

El fantasma de Txernòbil

El 2019 s’ha complert el 30è aniversari de l’accident de la central de Vandellòs 1, el més greu de la història nuclear espanyola. La nit del 19 d’octubre del 1989, una fallada tècnica a la turbina va desencadenar dues explosions i un gran incendi. Segons les investigacions posteriors, el foc va estar a punt de provocar la fusió del combustible del reactor (va anar de només 3 graus centígrads), fet que hauria tingut unes conseqüències catastròfiques per a Catalunya i els territoris limítrofs.

Si prenem com a referència l’incendi de la nuclear de Txernòbil, l’any 1986, es calcula que la superfície afectada directament per la contaminació radioactiva provocada per aquest accident va ser de 160.000 quilòmetres quadrats (el territori de Catalunya és de 32.108 quilòmetres quadrats). Aplicant el criteri de la “zona morta” creada al voltant de la central ucraïnesa sinistrada, avui localitats com Reus, Salou, Cambrils i l’Ametlla de Mar o el delta de l’Ebre serien cementiris a cel obert, sense rastre de vida humana si el foc hagués arribat al reactor.

Atesa la gravetat de l’accident, el CSN va decidir “matar” la central de Vandellòs 1, que havia entrat en funcionament l’any 1972. L’empresa pública Enresa es va fer càrrec del seu desmantellament, que es va portar a terme, en les seves dues primeres fases, durant el període 1998-2003. En l’actualitat, només queda l’edifici del reactor, que està en fase de latència, tot esperant que els elements radioactius vagin perdent la seva intensitat. Es calcula que, cap a l’any 2028, es reprendran els treballs per desmuntar definitivament l’estructura de la central.