Catalunya és un país de porcs: n’hi ha censats 6,8 milions en les més de 6.000 granges que hi ha disperses pel territori, gairebé tants com persones. El sector està controlat per molt poques mans, l’anomenada aristocàrnia -els grups Vall Companys, Tarradellas, Corporació Alimentària Guissona, Baucells, Ramisa…-, que han destruït les tradicionals explotacions familiars i, en els últims anys, han imposat un sistema d’integració vertical, on controlen tota la cadena de producció: el pinso, les granges i els escorxadors.
L’aristocàrnia actua sense cap mena d’escrúpols i, amb la complicitat de la Generalitat -que no para de donar permisos per ampliar granges o obrir-ne de noves-, ha convertit Catalunya en la seva finca particular. Per fer-nos una idea del negoci: cada any són sacrificats en els escorxadors industrials catalans uns 19 milions de porcs (90.000 cada dia!) i la producció arriba als 1,5 milions de tones de carn, que en la seva majoria es destinen a l’exportació. Més: la indústria càrnia representa el 3% del PIB català i és, després del turisme, el principal motor econòmic del país.
D’aquesta manera, Catalunya s’ha convertit en la primera zona de producció porcina de l’Estat espanyol que, al seu torn, és, juntament amb Alemanya, la primera potència europea d’aquest sector. Catalunya competeix de tu a tu amb els grans centres productors de carn de porc, com Holanda, Dinamarca, Bretanya, Saxònia, Flandes o Renània.
L’eix porcí
L’obtenció de carn industrial de porc és un dels sistemes més insostenibles i agressius que existeixen per nodrir la població. En el cas de Catalunya, la major part del pinso (cereal, blat de moro, soja…) s’importa de l’Amèrica Llatina. Els animals, que són sacrificats al cap de sis mesos de néixer, reben altes dosis preventives d’antibiòtics perquè no emmalalteixin. Les seves dejeccions són altament pol·luents per la presència de nitrats i són emprades “alegrement” per adobar els camps, fet que provoca la seva filtració als aqüífers i la contaminació irreversible de l’aigua. Les condicions de treball en els escorxadors són salvatges, com ha posat en relleu la vaga d’Esfosa a Vic (veure EL TRIANGLE n. 1208), amb l’explotació semiesclavista i fraudulenta d’una legió d’immigrants.
L’ambició desmesurada de l’aristocàrnia catalana per expandir els seus negocis ha condemnat algunes comarques a una situació mediambiental crítica. Les granges -que actualment acostumen a ser superiors als mil caps de bestiar- es concentren en la zona de l’Eix Transversal, que s’ha convertit en l’Eix Porcí i és una autovia gratuïta pels camions.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
