Víctor Font, el soci del FC Barcelona que fa més d’un any va anunciar la seva intenció de presentar-se a les pròximes eleccions a la presidència del club, vol convertir-se en el protagonista de la propera assemblea, fixada per al dia 6 d’octubre, presentant una proposta per a l’ús del vot telemàtic quan es tornin a obrir les urnes. La maniobra comporta riscos, sobretot perquè, com és habitual en cada pas endavant de la seva precandidatura, es fa més palesa la constant del desconeixement del món real blaugrana, i fins i tot del legal, com en aquest cas.
Quan falta poc menys d’un mes per a l’assemblea, no és clar que la seva proposta sigui estatutàriament possible ni tampoc es veu clar que pugui intervenir-hi, si no és que ho fa suplantant la identitat d’un soci compromissari. La normativa assembleària no ho admet, llevat que excepcionalment la junta ho permeti, amb el risc que qualsevol altre soci pugui impugnar-la per aquest motiu.
El principal entrebanc per incloure el vot telemàtic en els estatuts és que ara mateix la llei catalana de l’esport no només no ho recull, sinó que exigeix que el vot per a l’elecció de junta directiva sigui presencial. Tot i que és cert que la Generalitat té previst aprovar una modificació que ho faria viable si, al seu moment, ho aprovés l’assemblea, el tràmit parlamentari d’aquesta reforma situa una eventual aprovació del vot telemàtic no abans de la tardor del 2020. Per tant, l’assemblea no podria incloure un canvi als estatuts no previst per la llei.
Si, per contra, el que Víctor Font eleva com a proposta és només fer-ne un debat assembleari intranscendent o bé que s’utilitzi l’opció d’una participació telemàtica per fer consultes puntuals als socis, aquesta possibilitat ja es preveu actualment i, de fet, va ser emprada en temps del president Joan Gaspart per ratificar el nom de Camp Nou de l’actual estadi blaugrana.
En qualsevol dels dos supòsits, la proposta no té sentit ni eficàcia legal encara que es mantingui i es presenti per escrit a l’assemblea allò que ha promès davant la premsa. Per descomptat que podrà acaparar l’atenció mediàtica. Una altra cosa és que aquesta acció estratègica el pugui portar a fer un paper d’estrassa davant la massa social. Els seus mateixos assessors saben que hi ha altres motius, especialment derivats dels riscos econòmics, per emprendre accions en defensa dels interessos del club i no només per fer d’agitador, un estil que en principi no semblava quadrar-li a Víctor Font.
