El posicionament de TV3 contrari a l'actual junta directiva del FC Barcelona ha estat un clàssic de la vida del club des del mateix moment en què els interessos de Mediapro van començar a xocar amb els del president Josep Lluís Núñez coincidint en el temps amb la revolta de l'Elefant Blau de Joan Laporta i la incorporació a files de Johan Cruyff com a braç armat mediàtic de l'oposició. Només quan Joan Laporta va poder governar a plaer, una vegada consumades les dimissions de Sandro Rosell i altres directius (2005), la relació amb la productora de Jaume Roures va poder ser finalment fluida i beneficiosa per a la seva explotació comercial de la factoria barcelonista.
En el seu moment, Mediapro es va convertir en concessionària dels drets de TV de Barça, però sobretot de Barça TV, una unitat de producció de continguts a favor de l'explotació internacional dels drets d'imatge blaugrana -un negoci incalculable- amb el benefici afegit que el mateix Barça pagava els costos de producció augmentant així els escandalosos beneficis d'una jugada on també Johan Cruyff, en paral·lel, es portava un bon pessic pels serveis prestats a l'oposició. També la modernització de Museu, basada en la producció i el relat de la història de club en format audiovisual, se la va pagar el Barça a Mediapro a un preu desorbitat.
Una ganga que es va anar apagant amb l'arribada de Sandro Rosell a la presidència, encara que igualment tenallat per l'herència del favoritisme de Laporta amb Roures, injustificat i impresentable. A més d'haver-li regalat Barça TV, sent president pràcticament en funcions, a dos dies de les eleccions de 2010, Laporta li va signar un any més de drets a Mediapro, que al Barça li costaria després una multa de més de 3 milions d'euros per infringir la normativa antimonopoli del mercat audiovisual espanyol.
Finalment, quan l'administració de Josep Maria Bartomeu va aconseguir alliberar-se del llast de Mediapro signant amb un altre operador, associat a Movistar, va ser quan Jaume Roures, a més d'haver-li promès a Bartomeu i a la seva junta prendre represàlies, va presentar una querella contra Rosell i el FC Barcelona per haver estat presumpta víctima d'espionatge cibernètic, curiosament d'acord amb fets ocorreguts abans de 2010 i abans de perdre els privilegis de comercialització del Barça.
Encara que s'esforci a negar-ho reiteradament, també el mateix Jaume Roures, el precandidat Víctor Font sap que té el suport d'aquest conglomerat d'interessos del sector negocis de l'entorn del Barça en què coincideixen els de Jaume Roures per múltiples motius -ara també inclosa la gestió del mercat independentista-, els del cruyffisme com a arma ideològica, el lobby de comunicadors i de periodistes que enyoren els temps de Laporta i els avantatges associats al despiporre d'un president que no escatimava en despeses i, finalment, els de TV3 especialment, sempre ansiosa i disposada a utilitzar el propagandisme blaugrana i el seu potencial mediàtic i social per servir als qui la controlen de debò per dintre.
L'exemple de com TV3 va manipular, va esbiaixar i va minimitzar l'exclusiva del reportatge sobre la veritat de Sandro Rosell, l'enemic declarat número un de Jaume Roures, és només un reflex de qui o quins mouen els fils de la televisió autonòmica.
Ara, en plena crisi agònica de l'últim any de mandat de Josep Maria Bartomeu, TV3 ja ha programat dos especials en diumenge i en horari de màxima audiència apuntant directament a la jugular del president. Un, després de la derrota a la Champions per donar-li aquesta última empenta cap a l'abisme de la dimissió, encara que aquesta dimissió perjudiqués el club però amb la intenció de fer coincidir les eleccions al Camp Nou amb la tardor electoral del país i activar així el vot independentista també per controlar la llotja del Barça.
Diumenge passat l'aquelarre organitzat al voltant de la manifesta posició de Leo Messi a no seguir en el club va comptar amb un festival de personatges que no van ser presentats com el que són, per exemple, Antoni Bassas, periodista del diari ARA, ideòleg-cap de la precandidatura de Víctor Font que també és accionista del medi on treballa. Un altre convidat presentat com a periodista en realitat és emprat de Media Base, societat d'explotació de la indústria del futbol gestionada pel germà de Josep Guardiola, que com ell treballa per al Manchester City.
El guió, l'estructura i el contingut, com a l'anterior especial de quinze dies abans, van ser en el seu conjunt un potent escamot d'afusellament periodístic i opinatiu contra Josep Maria Bartomeu. Una altra cosa és que, com porta fallant tants anys aquest consorci al voltant de TV3, que va començar sent un nucli antinuñista, sigui capaç de donar en el blanc. Per ara, tant excés d'artilleria no ha tingut prou punteria.
