Els abonats del FC Barcelona, aproximadament uns 80.000, segueixen sense saber com i quan des de l’administració del club se’ls efectuarà la liquidació corresponent de la temporada 2019-20 ni tampoc si el club els cobrarà les quotes corresponents per a la renovació dels seus seients d’aquí a poc més d’un mes. Aquesta és una situació que alguns socis consideren tan excepcional com decebedora, tenint en compte que el Camp Nou, amb tota seguretat, no obrirà les portes aquesta temporada i probablement tampoc no ho farà quan sigui que les competicions de la següent, 2020-21, puguin arrencar. Els càlculs més optimistes parlen de la tardor vinent com a molt aviat.
Aquesta realitat, però, només ha provocat un debat intern mancat de sensibilitat, tardà i inexplicablement embolicat en uns dubtes que segueixen sense resoldre’s malgrat l’emergència i la que sembla una inqüestionable necessitat d’aplicar una solució respectuosa amb la massa social i apropiada a la grandesa del club, que ha entrat en xoc financer a causa de la pandèmia. El preocupant motiu pel qual encara no s’ha decidit és el fet que l’equip de finances d’Òscar Grau defensa la necessitat de cobrar per endavant els abonaments, encara que no hi hagi la menor certesa, només expectatives, que es pugui gaudir dels partits.
Quan es tracta de milers de socis que són el cor i l’ànima del club, la seva raó de ser i, de fet, els seus propietaris, no s’entén que ni la directiva ni l’equip executiu no reaccionin amb la necessària diligència i, en aquest cas, el màxim respecte. No ha agradat, perquè resulta inexplicable, que els socis s’hagin assabentat per informacions periodístiques aproximades que no s’hagi plantejat en cap moment cap mena de devolució o compensació pels cinc partits de Lliga a porta tancada, així com pel Barça-Nàpols de Champions.
La veritat és que alguns socis, molt pocs, ja que la majoria s’ha fet càrrec de la situació i sobreentén la necessitat de no complicar més les finances del club, han preguntat formalment com se’ls pensa compensar. Però causa una gran incertesa i estranyesa que encara no s’hagi informat els socis sobre si se’ls passarà el cobrament, com és habitual quan arriba l’estiu, de la totalitat de l’abonament de la següent temporada. Aquesta seria una tempesta perfecta que encara es pot evitar.
Tampoc s’ha liquidat el Seient Lliure
Carregar a les espatlles dels socis el pes d’avançar els abonaments sense la seguretat de poder obrir el Camp Nou podria ser el desencadenant d’un enorme malestar social. D’aquests 80.000 abonaments, la majoria estan agrupats en unes 30.000 famílies barcelonistes, cosa que vol dir que aproximadament dos terços dels socis han de pagar, almenys, dos abonaments per unitat, és a dir, una despesa que en aquest moment, per les raons evidents de la precarietat en l’activitat econòmica, no estaria en les prioritats dels socis barcelonistes. I molt menys si es té en compte que ni se’ls ha proposat cap compensació pels partits no disputats de la temporada actual ni, el que és més greu, es donen les condicions per garantir que els partits de la pròxima es puguin disputar a porta oberta.
S’hi afegeix un factor important derivat de l’ús del Seient Lliure d’aquest curs. Aquells socis, cada vegada més, que han fet ús regular o puntual de la possibilitat de cedir la localitat en algun moment, han generat un saldo a favor seu a descomptar de la temporada següent. Probablement aquest és el motiu pel qual els experts financers del club no s’atreveixen a tancar el curs i liquidar aquests comptes pendents a favor dels socis, que, finalment, s’han d’acabar traduint en una rebaixa dels ingressos previstos. Aquesta és la seva por, deixar d’assegurar-se una part molt petita d’ingressos arriscant incomprensiblement la seva pròpia continuïtat si provoquen un motí de conseqüències imprevisibles.
