La possible sortida de Leo Messi del Barça, que va ser avançada per l'edició digital d'EL TRIANGLE d'ahir dilluns 24 d'agost, s'ha consumat al llarg del dia d'avui amb l'enviament d'un burofax en el qual interpreta que té dret a acollir-se a una clàusula del seu contracte que li permet anar-se’n lliure en determinades circumstàncies i condicions si ho hagués comunicat dies enrere. Els seus advocats consideren que l'esperit de la clàusula respon a una elecció associada al balanç de cada temporada, un fet que, per l'impacte de la Covid-19 en el calendari, ha retardat el final de les competicions fins a la setmana passada.
Com argumentava la informació d'ahir EL TRIANGLE, la postura de Leo i del seu entorn estava presa i decidida des del 8-2 de Lisboa a favor de deixar el Camp Nou, un final inevitablement traumàtic que posarà de nou a prova la resistència i sostenibilitat de l'últim projecte de la junta de Josep Maria Bartomeu, atrapada en l'estabilitat i el proteccionisme que els estatuts li proporcionen.
La història assegura que les grans figures del futbol acaben resolent aquestes situacions a força de rebel·lia i de postures radicals que, finalment, porten a l'entrenador de torn, en aquest cas a Ronald Koeman, a admetre que per dirigir un grup amb ordre, disciplina i bona actitud no és bo que hi hagi un futbolista apartat i en litigi amb el club perquè vol anar-se'n gratis.
Ara comença un altre partit, envoltat d'un clima molt agitat i enterbolit per una oposició molt activa, excitada i organitzada que controla la majoria dels mitjans i que intentarà, de nou, abatre la junta de Bartomeu en forma de dimissió immediata.
El soroll i la presentació d'aquesta guerra com una resposta de Messi a la política de la Junta dominarà les hores immediates a aquest plantejament escapista del jugador utilitzant una via que no deixaria un euro a la tresoreria de club.
La resolució jurídica d'aquest moviment pot ser que no sigui ni clara ni ràpida, pot enquistar-se en un embolic judicial i provocar que la pretemporada arranqui amb Leo negant-se a entrenar i la plantilla i el tècnic sotmesos a una pressió poc habitual i gens positiva.
Un escenari de nerviosisme que pot trencar la mínima estabilitat que li està donant la personalitat de Koeman i obrir una crisi que els precandidats més atacats dels nervis com Víctor Font pensen utilitzar tota la seva artilleria.
Una altra cosa és que el moviment sigui definitiu i en qüestió de dies es pugui buscar una solució negociada entre les dues parts, un final que encara és aviat per enfrontar amb el burofax encara calent però al que, inevitablement, s’hi haurà d'arribar per aconseguir una solució que no suposi, esportivament, un perjudici per a totes les parts.
Els precedents són, d'altra banda, contradictoris. Quan Maradona es va voler anar del Barça la directiva de Núñez va decidir que la sortida negociada al Nàpols era idònia donades les circumstàncies. En canvi, quan Bernd Schuster es va declarar en rebel·lia i va portar el cas als tribunals el club el va tenir un any sense jugar fins que finalment va tornar a l'equip i a vestir la samarreta de Barça.
En aquest partit, Messi ha fet alguna cosa més que donar el primer toc, ha sortit a l'atac buscant un gol que no es marca només amb advocats. Necessita agitar l'entorn i això no ha estat molt difícil d'aconseguir.
