Els precedents no conviden a pensar que, en una propera assemblea, Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva puguin tirar endavant un canvi financer de l’Espai Barça, sobretot perquè implicarà un augment colossal del deute bancari i una renúncia als beneficis de l’explotació del nou Camp Nou calculats en el seu dia. Aquell tren va descarrilar fa temps. Ara urgeix ultimar un pla que, a falta d’un miracle, només passa per la devastació dels acords de finançament aprovats en el referèndum del 2014, un extrem que faltarà certificar com a legal i que, segur, comportarà contestació social i probablement impugnacions davant els tribunals.
Més enllà d’aquest escenari, la probabilitat que l’actual junta pugui controlar una assemblea de compromissaris tan espinosa i complicada sembla ara per ara fora del seu abast. En les dues últimes (2018 i 2019), la taula ha quedat del tot superada per la reacció de la sala, amb un balanç de tres propostes de la junta derrotades, aquelles que, fora de l’àmbit ordinari de la liquidació de la temporada tancada i els pressupostos, tenien a veure amb la sensibilitat i la connexió amb els socis.
Fa un any, la junta no va tirar endavant dues propostes, el canvi d’escut i l’ampliació del marge d’endeutament bancari. Aquesta vegada, com a resultat d’una cerimònia de la confusió sense precedents, ni el soci Víctor Font ni la directiva van aconseguir aprovar una reforma estatutària per incloure el vot electrònic obligatori en les eleccions a junta directiva.
El soci va assistir, sorprès, a una presentació de la proposta social de Víctor Font, lògicament favorable, i a una exposició de la junta, per boca de la seva secretària, Maria Teixidor, en la qual va despullar la inconsistència, manca de garanties i riscos inassolibles del vot electrònic avui en dia, per acabar anunciant que la directiva, igualment, hi votaria a favor. Tal va ser l’impacte, desconcertant i caòtic, que la proposta no va obtenir els vots suficients per ser incorporada als estatuts. Fonts de la junta es van limitar a justificar el que va passar pel fet de reflectir la voluntat del soci. Això sí, després de rebre crítiques de la platea per no posicionar-se en un sentit o en un altre deixant els compromissaris sense una referència.
Acumulat al desastre de l’anterior assemblea, el mal regust assembleari influirà perquè novament la decisió final sobre l’Espai Barça es retardi o corri el risc de caure estrepitosament en la presumpta assemblea extraordinària que la junta vol convocar per obtenir el finançament creditici imprescindible, per sobre dels 600 milions d’euros.
