Joan Oliver, Joan Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala i Martín s’han especialitzat a arruïnar clubs de futbol. Ho van fer amb el FC Barcelona, el qual van deixar amb unes pèrdues de més de 50 milions d’euros i l’actiu patrimonial en negatiu, i ara ja tenen gairebé a punt de soga el CF Reus després de quatre anys de gestió.

La data clau per a la supervivència de l’històric equip reusenc està fixada per al dia 29 d’octubre, en què una assemblea convocada d’urgència ha d’aprovar una ampliació de capital de 3 milions d’euros. El tràmit és indispensable per acreditar davant la Lliga de Futbol Professional (LFP) recursos suficients per a la inscripció de jugadors que, tenint contracte en vigor amb el Reus, no van ser admesos pels dubtes financers que hi ha.

Aquest és el cas d’Isaac Cuenca, ex del FC Barcelona i futbolista de nivell de Primera Divisió, al qual el Reus va pretendre donar fitxa amb un contracte professional de mínims. La LFP sospita que amb Cuenca el Reus només pretén utilitzar el club com a pont per a un traspàs de més calat. Tot i que Joan Oliver es va declarar únic responsable d’haver provocat aquesta situació d’enorme perjudici econòmic per al club, a Reus ja sospiten que les veritables intencions del grup propietari, Direct Sport Management, tenen poc a veure amb la revitalització del club per raons emocionals, d’empatia o per estima al futbol català.

El final de l’etapa Oliver sembla aproximar-se a passos de gegant, ja que si no se subscriu l’ampliació de capital amb diners dels actuals accionistes, les opcions són exclusivament externes, és a dir: o bé la injecció d’un capital amb interessos diferents als de l’actual propietat o bé la venda directa de les accions d’Oliver i els seus socis a qui estigui interessat a adquirir el Reus.

En cas de fallar totes dues, al Reus no li quedaria una altra sortida que intentar resistir esportivament com ho està fent, abocat a un descens molt difícil de revertir a Segona B i renunciar a l’actual estructura com a SAD.