La relació entre Leo Messi i la directiva de Josep Maria Bartomeu ha entrat en un estat de tensió i d'alerta que, segons fonts properes a ambdues parts, podria acabar en un enfrontament si no es recondueix la situació en poques setmanes. En origen, aquest distanciament guarda una relació directa amb el fitxatge de l'exmatalasser Antoine Griezmann, per qui el FC Barcelona va pagar fa un mes, íntegrament i d'un cop, una clàusula de rescissió de 120 milions d'euros a l'At. Madrid.

Segons ha transcendit, aquesta enorme inversió, realitzada mitjançant la contractació d'un altre préstec d'enorme impacte en el confús deute del club, va entrar en conflicte amb la percepció de Leo Messi i del seu entorn, en el sentit que la tresoreria passava un moment molt delicat, fins al punt que el club havia sol·licitat al davanter argentí, com altres vegades, l'ajornament d'una part pesada de la seva fitxa a uns mesos vista. Aquesta va ser la informació i el prec transmesos per la direcció blaugrana al seu jugador estrella.

També, com en temporades anteriors, el pare i representant de Leo, Jorge Messi, va entendre les circumstàncies i comprendre el desig del club, i va acceptar una demora en el cobrament de la fitxa. Unes negociacions que van coincidir amb altres converses de fons sobre l'estructura de l'equip per a aquesta temporada en la qual, inicialment, no entrava Griezmann.

Almenys això va ser el que va entendre el representant i administrador del crac argentí. Per això, la sorpresa va ser majúscula quan es va assabentar per la premsa que el Barça havia comprat Griezmann per una suma en metàl·lic que, per situar-la en el context de l'economia del club, representa gairebé el 20% de pressupost de la temporada actual. Amb independència de la necessitat i encert del fitxatge de Griezmann des del punt de vista futbolístic, l'operació es va interpretar des de la part del davanter argentí com la ruptura de l'acord de moratòria del pagament, fonamentada en els presumptes problemes de liquiditat, teòricament urgents, exposats des del club blaugrana fa uns mesos.

Així doncs, el compliment íntegre de les condicions contractuals del club amb Messi ha suposat un revés financer, imprevist, que ha assecat encara més la tresoreria blaugrana, fins a deixar-la molt per sota fins i tot dels mínims més alarmants. No hi ha ni un euro, a la caixa del Barça.

El perill d'una direcció financera erràtica
El sentit de la lleialtat i de compromís cap al Barça han estat senyals identitaris de Leo Messi des que va arribar. Per més que va tenir l'oportunitat d'anar-se'n a altres clubs que li pagaven més diners i per més cops que la premsa li preguntava si acabaria la seva carrera en un altre lloc, el davanter argentí sempre va respondre amb més fets que paraules, és a dir guanyant títols per al FC Barcelona. L'any passat, quan finalment Antoine Griezmann va deixar plantats l'afició i el vestidor blaugrana, ni Messi ni Suárez ni alguns altres pesos pesants de l'equip van entendre la jugada.

De fet, abans de la final de la Copa del mes de maig passat, Messi va dir que no volia parlar més sobre Griezmann en cap cas, un any després d'haver-li obert les portes. Paraules seques que no van predir la millor de les benvingudes. Sense que això pressuposi una mala relació personal, ja que Leo i els seus fills van celebrar els gols del francès davant el Betis, les circumstàncies sí que han enterbolit la cordialitat entre l'argentí i la junta, encara que en aquest cas seria més precís referir-se al comandament executiu integrat pel CEO Òscar Grau i, sobretot, pel directament responsable d'aquesta situació, el director financer Pancho Schröder.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A LA DARRERA EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE