Els directius assenyalats per Josep Maria Bartomeu no tenen, per ara, la intenció de saltar del vaixell per la senzilla raó que si ho fan ara no podrien concórrer a les eleccions de 2021 amb els mateixos avantatges que la resta dels que es quedin, encara que sigui castigats. Per poder ser directius haurien d'avalar 150 milions d'euros que ni tenen ni estan disposats a buscar.

Per tant, o renuncien a qualsevol opció de seguir en la cursa electoral o es queden fent el ninot a la junta, esgrimint, sense cap rubor, una absoluta falta d'escrúpols i l'exclusiva ambició de resistir un any fins a poder desfer-se de Bartomeu per esgotament de mandat. Una convivència perversa que té un precedent, l'últim any i mig del directiu Toni Freixa, repudiat per Bartomeu, qui també va fer l'estàtua mentre arribava l'hora de convocar les eleccions de 2015 a les quals es va presentar com a candidat amb resultats més que mediocres.

Josep Maria Bartomeu no ha dubtat a desmantellar la candidatura continuista amenaçant de degradar Emili Rousaud del seu càrrec de vicepresident institucional si no dimiteix, cosa que per ara no es planteja, entre altres coses perquè la dissidència de la junta segueix creient i està convençuda que qui hauria de fer un pas al costat és el president i no el seu staff directiu.

Encara que Emili Rousaud situa com a detonant el cas del 'Barçagate' de les xarxes socials, les desavinences de fons tenen més a veure amb la impaciència de voler saltar a la primera línia de foc, discutir sistemàticament les decisions de Bartomeu i del seu equip executiu de presidència i, sobretot, no haver plantejat aquesta desviació de cara, ordint una mena de conspiració per moure-li la cadira al president. Aquesta deslleialtat no l'ha perdonat Bartomeu, ja que tant l'entrada de Rousaud com la d'Enric Tombas, actual vicepresident econòmic, la va recomanar i va avalar ell en persona.

Ara, com passa després d'un motí fallit, la guillotina és la que imparteix justícia contra els rebels, en aquest cas per invitació del capità, ja que la seva autoritat no arriba per destituir-los donada la seva condició de càrrecs electes i, per tant, intocables si no és per algunes de les causes previstes pels estatuts com una falta greu que, a més, hauria de jutjar en tot cas la comissió de disciplina del FC Barcelona.

Pel que fa a Jordi Cardoner, igualment objecte de la ira i el disgust de Bartomeu, l'amistat i relació personal, des dels pupitres de l'ensenyament primari, han evitat l'assenyalament públic d'una traïció anunciada. El vicepresident primer va presumir d'haver triat a Rousaud com el successor del continuisme i ha fet seguidisme, per no dir que l'havia liderat subreptíciament, de l'onada d'oposició interna a Bartomeu. La incògnita rau en si s'amagarà ara fins que passi la tempesta o sortirà en defensa del seu dofí, ara convertit en soldat ras. La jugada de Bartomeu ha estat un dard enverinat.