Els ganivets volen aquests dies als despatxos directius del FC Barcelona un cop desfermat l’enfrontament obert entre el president Josep Maria Bartomeu i el vicepresident primer Jordi Cardoner, a qui es responsabilitza d’haver liderat l’intent de revolta de la directiva a l’última junta el dia 21 de febrer passat.

Cardoner va aprofitar la crisi de les xarxes socials, que implica especialment el primer i més poderós assessor del president, Jaume Masferrer, per generar una onada de rebuig, crítica i fins i tot de conspiració contra la figura del president. Bartomeu es va sentir especialment dolgut per aquesta maniobra del seu directiu de més confiança i responsabilitat, clarament dirigida a soscavar i debilitar la seva continuïtat, sobretot a la porta d’un any electoral on Bartomeu ja no es juga res perquè els estatuts li impedeixen presentar-se. 

Jordi Cardoner, en canvi, ha transmutat el seu paper inicial de delfí i legítim successor pel d’assessor personal i cervell de la campanya cap a la presidència d’Emili Rousaud, a qui assegura haver escollit i patrocinat. Així ho va explicar fins i tot Jordi Cardoner en una recent entrevista, com si en la designació d’Emili Rousaud no hi hagués intervingut ningú més, i molt menys el mateix president Josep Maria Bartomeu.

Si aquesta exagerada, i falsa segons fonts directives, exhibició de poder no hagués irritat prou Bartomeu, el seu comportament insolidari i hostil de les últimes setmanes han acabat amb la seva paciència. Albirant certa debilitat en el president, que no va poder defensar Jaume Masferrer davant les evidències d’haver posat sota sospita la gestió de govern des de l’àrea de presidència, el que va fer Cardoner, lluny de treballar en un suport corporatiu, va ser ficar el dit a la nafra internament per treure’n el màxim profit.

Les seves veritables intencions, a més de deixar malferit el president Bartomeu, passaven per forçar, si era possible, la seva dimissió justificant aquesta estratègia en la possibilitat i necessitat, segons ell, que el continuisme assumís el poder net de la càrrega i el desprestigi del cas de les xarxes socials. No es descarta, per tant, un xoc de trens a la junta blaugrana que, si no s’acaba produint o transcendint, serà per no empitjorar les coses de cara a l’opinió pública.

LLEGEIX L'ARTICLE SENCER EN EL Nº 1386 DE L'EDICIÓ EN PAPER DEL TRIANGLE