Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva han decidit ajornar la submissió del seu canvi de plans sobre l'Espai Barça i l'aprovació d'un nou sostre de deute per a més endavant, quan les aigües baixin més tranquil·les i es vegin capaços de controlar l'assemblea de compromissaris. No ho faran fins que es donin les circumstàncies favorables. Llavors convocaran l'assemblea extraordinària pendent que va prometre Bartomeu el primer trimestre de l'any amb el motiu de fons, ja caducat, de presentar a l'aprovació dels socis una proposta de venda dels tittle rights del Camp Nou.

Avui ja se sap que aquesta opció està descartada per falta d'interès dels possibles patrocinadors. Però també ha transcendit que els 600 milions d'euros que hauria de costar l'Espai Barça ja s'han sobrepassat en pressupost real, al voltant de 700 milions, i que la directiva tampoc podrà ajustar-se al finançament previst, que comptava amb 200 milions avançats del cognom del Camp Nou i amb 200 milions provinents d'estalvi dels beneficis acumulats des del 2014, que tampoc hi són.

El Barça s'ha quedat sense recursos propis i calcula que haurà d'endeutar-se més enllà de qualsevol límit conegut i que aquest deute només es pot mitigar a força de perdre, anticipadament, els beneficis de l'Espai Barça, és a dir d'aquests 70-80 milions suplementaris d'ingressos per temporada derivats de l'explotació del nou estadi. Tot i això, al final d'aquest plantejament seguirà havent-hi un crèdit que llastarà durant anys l'economia del club sense possibilitat de recórrer als beneficis afegits del gran esforç patrimonial que suposa l'Espai Barça.

Atès que l'any passat l'assemblea va acabar en derrota de la taula presidencial, ja que no es va aprovar ni el canvi de l'escut ni tampoc un augment del crèdit, que per estatuts està limitat al 10% de volum de negoci, en aquesta ocasió la junta directiva no s'ha sentit prou preparada ni segura per sortir victoriosa amb una proposta de reestructuració històrica de la seva estratègia creditícia i el plantejament d'una arriscada aventura econòmica partint des d'una posició molt feble i complicada de defensar.

Quan salvar el pressupost depèn, com ha passat en l'exercici vençut 2018-19, de si les vendes de jugadors van bé, havent de resar per traspassar jugadors com Rakitic o recórrer a traspassos purament comptables com el de Cillesen contra Neto amb el València, vol dir que l'estructura ordinària, al marge de la compravenda d'actius esportius, ja fa anys que està trencada i és deficitària. Només així s'explica que les vendes brutes realitzades per 222 milions d'euros només hagin servit per aconseguir tot just 4 milions de benefici, el més baix dels últims anys. Pitjor encara va ser el resultat de l'anterior, quan la supercompra de Neymar pel PSG, de 222 milions, amb un benefici net de més de 150 milions, només es va traduir en 13 milions de superàvit.

Per evitar marge de risc i el debat sobre els problemes de fons de l'Espai Barça, a l'assemblea del dia 6 d'octubre vinent la convocatòria s'ha reduït a una sessió de tarda en lloc de tot el dia com era habitual. Com menys duri i menys se'n parli, millor. Aquesta és la consigna dels alts càrrecs executius del FC Barcelona.